FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 413
és possible que part dels solars que ara s’urbanitzen haguessen estat
anteriorment ocupats per edifi cis i que aleshores no es construïa per
primer cop sinó que es recuperaven espais edifi cats.
En segon lloc, es va iniciar la renovació dels edifi cis monumentals
del sector. La consagració del temple romànic va suposar l’enderroc
de l’antiga mesquita, qualifi cada el mateix 1178 d’“ecclesiam vetulam”,
així com de les estructures adjacents. 427 Sobre els solars arrasats es
va començar a defi nir el recinte canonical. La primera notícia de què
disposem és la donació de 25 sous a l’obra del claustre per part de
Bernat de Santponç, materialitzada el 1177. 428 L’any 1181 part de les
primitives galeries del claustre devien estar bastides, entre elles l’adjacent
a l’església i, per tant, l’espai central del pati defi nit. 429
Paral·lelament a la construcció del claustre es va concretar l’estructura
del conjunt canonical. La manca de referències documentals
sobre el segle XIII no ens permet saber quina va ser l’evolució constructiva
del període. Resten com a testimoni de l’activitat dels darrers
temps del segle XII i les dècades següents els edifi cis de l’antic palau
episcopal romànic i el conegut com a “refetor o palau”.
L’obra del refetor va ser la primera amb caràcter defi nitiu bastida
a la canònica. Va suposar l’enderroc d’un sector important del llenç
meridional de muralla interior, sobre el traçat de la qual es va aixecar.
La resistència del mur sud d’aquest edifi ci va permetre mantenir-ne
la funció defensiva de l’estructura anterior i va continuar delimitant
l’espai de la ciutat antiga. En un principi l’element va haver de complir
funcions polivalents, de casa comuna fortifi cada. L’establiment tardà de
la comunitat explica que fos pensat amb una forma defi nida d’acord
amb un programa edilici de més ampli abast, pensat per a ser realitzat
en un termini de temps llarg. La seua construcció es va portar a
terme entre els darrers anys del segle XII i les primeres dècades de la
centúria següent. És una obra contemporània a les primeres construccions
monacals cistercenques, amb les quals comparteix l’estructura
de coberta de fusta i les teules sobre arcs diafragmàtics tan freqüents
en aquestes. El mòdul de proporcions emprat en la seua projecció
devia tenir relació amb l’utilitzat al temple i al palau episcopal primitiu,
bastits tots dos dins dels cànons de l’estil romànic. Era menys
esvelt i espaiós que el que posteriorment seria emprat als edifi cis del
427. VIRGILI, A., 1997a, doc. 303, pàgs. 380-381. Vegeu el comentari sobre l’existència
d’estructures anteriors documentades a l’espai claustral i amortitzades amb la
construcció d’aquest a “El claustre”, pàg. 296.
428. VIRGILI, A., 1997a, doc. 356, pàgs. 356-357, 12 de gener de 1177.
429. ACTo, Constitucions-2, fol. 27r. 15 de maig de 1181. Vegeu “El claustre”,
pàg. 296.