FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 505
Darrere les particularitats de la circumstància, però, cal veure també
en aquests canvis en les condicions de treball una evolució del treball
qualifi cat.
No es conserva cap altre contracte de mestratge fi ns la segona
meitat del segle XV. Les informacions dels llibres de l’obra, però, deixen
endevinar l’existència d’un joc de forces constant entre promotors i
arquitectes a l’hora de preservar els drets de cadascuna de les parts.
La disparitat puntual d’interessos provoca situacions com la del 1383,
moment en què el mestre Joan de Mainí, aleshores encara aparellador,
expressa la voluntat d’abandonar temporalment l’obra i el Capítol acudeix
al rei per evitar que ho faci. Altres cops la referència a la tramesa
de missatges als mestres demanant que es traslladen a l’obra, com el
de 1382 adreçat a Antoni Guarc i el de 1441, a Joan de Xulbi, són
indici d’una demora voluntària per part d’aquests a l’hora de deixar
altres responsabilitats paral·leles. Hi podem veure, també, un indici
de l’existència de friccions prèvies o de canvis d’opinió dels promotors
envers les decisions del mestre en els casos comprovats de variacions
importants d’obra en què Joan de Xulbi demana que siguen recollides
per una acta notarial. Concretament, les dues inspeccions que els fan
dels clots dels fonaments el 1440 i el 1442, així com la rectifi cació del
nivell del paviment duta a terme el 1450. 209
Rere els confl ictes o les diferències entre la part contractant i la
contractada es devia amagar sovint el tema de les competències professionals
entre mestres, delerosos d’obtenir la direcció d’una obra que,
a banda dels inconvenients inherents a tota obra de llarga durada, els
oferia perspectives d’estabilitat laboral. La competència professional
directa entre mestres, encara que passada pel fi ltre de la documentació
generada per la part contractant, és evident en el cas d’Antoni Guarc i
Pere de Moragues, el 1382. 210 En aquest cas s’enfronten per l’opció al
mestratge dos models de professionals molt diferents. Un, representat
per Antoni Guarc, simbolitza la pervivència de la tradició i l’aprenentatge
basat en el coneixement pràctic ofert per l’obrador. L’altre, exemplifi cat
per Pere de Moragues, és mostra de l’artista pluridisciplinari de qualitat,
amb una preparació acurada, que evoluciona cap a l’edat moderna. En
aquest sentit, resulta força interessant que el Capítol tortosí opte pel
segon aspirant, malgrat la certesa que sobre el mestre rebutjat hauria
pogut exercir un control més directe.
209. ACTo, NC 1439-1450, 27 de setembre de 1440; ibíd. 13 d’agost de 1442 i
15 de gener de 1450.
210. Vegeu, en aquest sentit, “L’inici de l’any administratiu 1382-1383 i la problemàtica
sobre el nomenament d’un nou mestre major”, pàg. 115.