FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

EL QUATRE-CENTS: L’AVENÇ DE L’OBRA
I EL SEU GUARNIMENT
El pas al segle xv a Tortosa es va caracteritzar per les contradiccions
i ambigüitats generals que afectaven el conjunt de la corona. La
problemàtica del cisma i la crisi derivada dels problemes en la successió
del rei Martí afectaven de ple l’Església tortosina. Malgrat tot, la
ciutat viuria durant la primera meitat de segle un moment d’expansió
econòmica important que la convertiria en un dels centres més actius
del comerç internacional en l’àmbit de la Corona d’Aragó. El comerç
de la llana procedent de l’Aragó i de les riques comarques dels ports de
Morella i del Maestrat permeté establir un contacte comercial permanent
amb les ciutats italianes. Són abundants els mercaders italians
documentats a Tortosa al llarg de tot el segle. 1 El cobrament de la
lleuda com a impost sobre la circulació de mercaderies va esdevenir
una font d’ingressos fonamental per a la ciutat. Tortosa va funcionar
bàsicament, però, com a mercat de contractació. La burgesia comercial
autòctona no va tenir la sufi cient embranzida, ni es va reinvertir
prou en activitats productives que permetessen diversifi car el model
econòmic del territori. Per això a partir del 1450, quan el port Fangós
va restar inutilitzat i es va consolidar el problema de la pirateria, la
ciutat va entrar en una dinàmica de crisi accentuada per les despeses
i inestabilitats derivades de la guerra civil catalana. 2
Des de principis de segle s’adverteix en l’aspecte de relacions
entre la ciutat i l’església de Santa Maria una major participació de la
primera en els afers econòmics relacionats amb la fàbrica catedralícia.
El Consell disposava d’administradors propis per vigilar-ne les fi nances i
1. Amb relació a la via comercial de l’Ebre, vegeu CARRERAS CANDI, F. 1940. Sobre
el tema dels contactes comercials amb Itàlia, vegeu MAINONI, P., 1982; MELIS, F., 1976.
TREPPO, M. DEL, 1976.
2. Són pocs els estudis històrics realitzats sobre aspectes de la Tortosa del
se gle XV. Vegeu en aquest sentit GALINDO, M., 1913; BAYERRI, E., VII, 1957, pàgs. 709
i s.; BAYERRI, E., VIII 1960; MASSIP, J., 1968; GRAU, J. J.; SORRIBES, J., 1985; CANYELLES,
N.,1993; VILELLA, F., 1993.