FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

308 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
cents. J. Lluís situa en aquest moment, l’any 1868, la col·locació de la
porta d’accés al pati en el seu emplaçament original i la de la boca del
pou, situada anteriorment a la casa de la ciutat. Al mateix moment es
van tapiar les obertures de l’antiga sala capitular i es van encastar a
l’interior les arquetes funeràries dels bisbes. 81 Es van col·locar també,
els darrers anys de la centúria, unes reixes de ferro i es van tancar
els arcs de la galeria. 82
A principis del segle XX Joan Abril va realitzar algunes intervencions
puntuals en el conjunt. Ell mateix cita la restauració del pany
de mur del refetor, al qual va traure l’arrebossat, i el tapiat del nínxol
de la Verge de la Veritat. 83 El 1942 l’organisme estatal Regiones Devastadas
va restaurar de nou els murs perimetrals i va substituir part de
les columnes de la galeria de llevant. Va ser en aquest moment que es
van deixar visibles les obertures de la sala capitular i es van traslladar
les arquetes dels bisbes a l’interior de la seu. 84
L’aparença actual del recinte és el resultat de la darrera intervenció
realitzada en el marc del Pla Director de la Catedral.
El palau o refectori
L’edifi ci que inclou l’antic menjador de canonges marca l’orientació
de la galeria meridional del claustre, a la qual és paral·lel. El delimiten,
a l’est, la capella del Santíssim i l’antic dormitori de canonges, amb el
qual comunica. Al sud, les cases que s’obren al carrer de Taules Velles,
i a l’oest, un edifi ci actualment en desús amb façana a la placeta de
Palau, que conté les restes de l’antic forn de la canonja del segle XV. És
una construcció de forma rectangular, amb certes irregularitats derivades
de l’adaptació a l’orografi a del terreny i a l’existència d’estructures
anteriors (fi gs. 2, 64 i 65).
En alçat es diferencien dos nivells. L’inferior conforma un semisoterrani
respecte al claustre i és defi nit per una estructura voltada. Els
murs són de carreus de pedra escairats, amb la cara exterior només
desbastada. Rep la llum de dues fi nestres altes, obertes a l’espai de la
volta, que comuniquen amb la galeria claustral. La situada més a l’est
sembla original. La delimita un arc de mig punt adovellat i acusadament
atrompetat com a resultat del fort desnivell entre els extradosos.
La segona és rectangular i d’aparença més moderna.
81. LLUÍS, J., 2000a, I, pàg. 416.
82. MESTRE I NOÉ, F., 1898, pàg. 19.
83. ABRIL, J., 1985, pàg. 14, n. 5.
84. LLUÍS, J., 2000, I, pàgs. 416-417. QUEROL, A., 1966.