FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 507
qual cosa fa pensar que no devia ser estrany quan una de les dues
parts ho considerava positiu. Resulta interessant, en aquest sentit,
malgrat no coincidir del tot les circumstàncies amb el cas de Tortosa,
el cas de l’obra de la capella reial de l’antic convent de predicadors
de València, dirigida pel mestre Francesc Baldomar. L’any 1463, quan
l’obra està pràcticament enllestida, el mateix mestre recomana que
siga acabada a preu fet. 213 És ben conegut també el cas del contracte
signat el 1426 entre Guillem Sagrera i els mercaders de Ciutat
de Mallorca per a la continuació de les obres de construcció de la
Llotja. L’obra havia estat començada pel mestre anys enrere seguint
el model de retribució salarial jornalera, com havia fet Pere Garçó a
Tortosa. A partir de 1426 la va continuar com a empresari per conveniència
del Col·legi de Mercaders. En aquest cas la contractació
de l’obra era a preu fet, a diferència de Tortosa, on les quantitats de
rebuda anuals podien variar de manera important. Cal considerar,
però, que les circumstàncies en què es trobaven les dues obres eren
també diferents, ja que la fàbrica tortosina estava encara molt lluny
del seu acabament.
La contractació a preu fet era un sistema emprat des de molt
temps enrere en obres de menor envergadura i en empreses municipals.
Són nombrosos els exemples que es conserven de contractes d’obra a
preu fet, especialment a partir del segle XIII. És una modalitat jurídica
diferent a la de la contractació directa, amb avantatges i inconvenients.
Resulta més còmode per al promotor, perquè estalvia portar registres
de comptes feixucs, detallant despeses en material i obrers. És per
això que els municipis l’empren sovint, especialment abans del progressiu
procés d’independència municipal protagonitzat a partir de
mitjan segle XIV. 214 En les obres eclesiàstiques, el contracte a preu fet
sembla que no va ser tan freqüent, encara que se’n coneix algun cas.
Christian Freigang atribueix la raresa d’aquest tipus de contracte en
esglésies al fet que sovint no n’estava garantit el fi nançament continuat.
A partir del segle XV, observa un augment de contractes relacionats
amb la construcció a preu fet per a unitats de construcció d’enver -
gadura, com per exemple un tram de nau. 215 Un exemple més proper
és el de Santa Maria de Cervera. L’any 1401 s’adjudica la construcció
a preu fet d’una de les arcades al mestre Pere Perull, de Montblanc.
El 1403 se li adjudiquen tres trams més. La decisió parteix dels membres
de la junta de l’obra, en la qual el consell municipal jugava un
213. ZARAGOZÁ et al., 1997, pàg. 74.
214. MESQUI, J., 1986, pàgs. 207-211
215. FREIGANG, Ch., 1995, pàg. 174.