FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

518 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
primera de Sant Vicent és el mateix. Per similitud amb els relleus dels
capitells de les dues primeres fi nestres, realitzades per Antoni Guarc,
els atribuïm a aquest mestre. 239 Aquest fet demostra que almenys el
pilar de l’escala i els segments de mur perimetral de les dues primeres
capelles estaven aixecats o projectats al detall abans de l’inici de la
direcció de Pere de Moragues.
Coincidint amb aquestes idees i d’acord amb les observacions
de l’edifi ci de caràcter estructural, Josep Lluís dedueix la participació de
tres mestres diferents en la traça de la planta de l’absis. Atribueix al
primer, o mestre A, la traça i direcció de l’obra del mur perimetral
de les tres primeres capelles radials, així com la del nivell inferior del
pilar oest de la capella de Sant Pere en el qual s’integra l’escala. L’obra
realitzada pressuposa, seguint la seua tesi, que en temps d’aquest mestre
el traçat geomètric de l’absis ja estava determinat. Això vol dir que
estava plantejada la forma quadrada en planta de les capelles, la secció
horitzontal de les voltes d’aquestes capelles i l’espai d’intercomunicació
que determina la doble girola. Un segon arquitecte, o mestre B, hauria
dissenyat la base del pilar exempt de la capella de Sant Pere, al mateix
temps que hauria tancat la volta de la capella amb una plementeria
diferent a la de la resta de capelles. Aquest mestre va ser, segons Josep
Lluís, qui va acotar l’alçada de l’absis al sector de capelles, atès que el
traçat de la secció de les seues nervadures va determinar el tancament
superior de les voltes. Finalment, el tercer mestre, o mestre C, va saber
donar continuïtat a la tasca dels seus antecessors i va homogeneïtzar
la resta de l’absis en el referent a disseny de pilars, pilastres i voltes
de les capelles radials (fi gs. 4, 5 i 20 a 22). 240
Les conclusions extretes de la documentació es contradiuen en
algun punt amb les derivades de l’observació de les variants en el disseny
de l’absis. Amb tot, més que de mestres diferents caldria parlar de
variants en l’aplicació del model, ja que en l’obra descrita van intervenir
més de tres arquitectes. Sense considerar l’existència del plànol d’Antoni
Guarc, el mestre A citat per Josep Lluís correspondria a Andreu Julià,
per tal com en acabar el seu mestratge els sectors indicats podien
perfectament estat bastits. El segon dels mestres correspon, sense cap
dubte, a Pere de Moragues, al qual la documentació mostra plantejant
el pilar que separa les capelles de Sant Pere i Sant Pau. El tancament
de la volta d’aquesta capella no va ser dirigit directament per ell, sinó
pel seu aparellador Joan de Mainí. Seguint, això sí, les directrius de
Pere de Moragues. El sector corresponent segons Josep Lluís al tercer
239. Vegeu en aquest sentit “Les presències puntuals d’Antoni Guarc (1379-1382)”,
pàg. 462, i el capítol dedicat a l’escultura decorativa, pàg. 523.
240. LLUÍS, J., 2001, pàgs. 147-149.