FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 447
ràpid i l’aixecament simultani de diferents parts de l’edifi ci. Santa Maria
del Pi tenia igualment bastits el cap i bona part de la nau. Havien
començat recentment les obres de l’església de Sant Just...
Una de les escales de Bernat Dalguaire va poder ser la ciutat
de Manresa. Si hagués estat així, va tenir la possibilitat d’observar
l’original model de composició de la capçalera del temple de Santa
Maria de l’Aurora, projectat pel mestre Berenguer de Montagut. El 1345
estaven ja aixecades bona part de les capelles radials, i es treballava
en la central del presbiteri. La solució de capelles intercomunicades
de l’absis d’aquesta església es pot considerar un precedent directe de
l’esquema posteriorment desenvolupat a la capçalera de Santa Maria
de Tortosa, fet que obliga a pensar en un coneixement previ de l’obra
per part del mestre tortosí. 24
Girona era també en aquest moment una escala important en el
camí de Dalguaire cap a Avinyó. De la mateixa manera que a Barcelona,
un nou edifi ci catedralici s’estava aixecant per a suplantar el romànic
que havia quedat petit i antic. Les obres de la capçalera gòtica de la
seu estaven en aquest moment avançades. De fet, faltava només un any
perquè es traslladessin les relíquies des del vell al nou altar. 25
Passats els Pirineus, fàcils de fl anquejar en els mesos d’abril-maig,
Perpinyà va poder ser també parada en el viatge de l’arquitecte tortosí.
Al llarg de la primera meitat de segle s’havien iniciat obres importants
a tota la ciutat, que encara continuaven: al palau dels reis de Mallorca,
a les esglésies de Sant Jaume, Sant Mateu o Sant Francesc, a la Casa
de la Ciutat... La fàbrica de Sant Joan el Nou s’havia iniciat a la dècada
dels anys vint, i pels voltants del 1340 es treballava a la capella
de Santa Maria. També Narbona era un punt de referència obligat.
L’activitat constructiva gaudia de gran vitalitat en aquests anys cen -
trals del segle. Les dues fàbriques simultànies de la catedral i el primer
tram del Palau Nou dels arquebisbes eren les que tenien més protagonisme.
Hi havia, però, altres obres d’embelliment i renovació importants
en els establiments religiosos i temples parroquials de la ciutat. 26 La
seua catedral, juntament amb la de Tolosa, era la més recent i moderna
de les esglésies metropolitanes franceses. Totes dues exemplifi caven
la transposició dels models cortesans del nord de França a les terres
meridionals del regne. Hom ha teoritzat a bastament sobre el seu paper
en la defi nició de l’arquitectura gòtica del Migdia francès. Al llarg
24. LAVEDAN, P., 1935, pàg. 186; TORRES BALBÁS, L., 1952, pàgs. 207-208; BONFILL,
R. M., 1998, pàg. 43.
25. FREIXAS, P., 1983, pàgs. 15-17.
26. CAILLE, J., 1990, pàgs. 15-22.