FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CANÒNICA BAIXMEDIEVAL
NOTES DE CONTEXT. LA INSTITUCIÓ CANONICAL A TORTOSA
A partir del segle VIII la voluntat d’organitzar el clergat urbà, derivada
de la reforma de Crodegang de Metz, va portar a la progressiva
generalització de la vida comunitària. La implantació del sistema feudal
va afavorir la consolidació i generalització de la institució canonical,
atès que les famílies poderoses veien l’ingrés dels seus fi lls a les comunitats
com una manera efectiva de poder controlar part de les moltes
riqueses de l’Església. El fet va tenir repercussions, entre altres, en la
política constructiva de les seus episcopals. Els clergues encarregats del
servei catedralici van començar a disposar de refectoris i dormitoris
comunitaris i d’aquesta manera es van anar formant nuclis canonicals
en el sector immediat al temple major.
Paral·lelament a la consolidació del feudalisme a l’Europa occidental,
com a reacció contra la simonia i la relaxació de costums associats,
al segle X va sorgir el concepte de canonge regular per a defi nir aquells
clergues que, seguint les ordenacions de la regla d’Aquisgrà, optaven per
residir en comunitat. A partir de l’any 1000 la creació de comunitats
regulars de canonges va caracteritzar l’evolució del clergat catedralici.
La regla de Sant Agustí va tenir entre aquestes comunitats una especial
acceptació, motivada en part per la seua fl exibilitat. Malgrat que les
canòniques havien d’acatar unes normes genèriques quan adoptaven la
regla, cada comunitat es regia per unes constitucions pròpies adaptades
a les diferents particularitats o a les necessitats de cada època. Sorgida
de les experiències de la comunitat de Sant Ruf d’Avinyó i reconeguda
com a regla canonical pel papa Urbà II a la darreria del segle XI, el
moviment canonical que va inspirar tingué una importància cabdal a
Catalunya. Els interessos del comtat de Barcelona al Llenguadoc i a
la Provença, especialment evidents des que Ramon Berenguer III s’havia
maridat el 1112 amb Dolça de Provença, van propiciar l’èxit del
moviment reformador. El bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà