FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 33
de la ciutat baixmedieval. Malgrat que l’obra de la seu era en aquest
moment la principal empresa constructiva de la ciutat, les condicions
de treball i de vida dels menestrals que hi participaven depenien en una
part important del funcionament de la construcció en general en l’àmbit
ciutadà, de les estructures associatives i de la seua reglamentació. 9 És
per això que ens hem limitat a analitzar l’àmbit estricte de la fàbrica
catedralícia, especialment els mestres majors que van dirigir l’obra.
A més de començar-ne o completar-ne la biografi a, segons cada cas
concret, no hem volgut deixar de banda altres professionals qualifi cats
com els picapedrers, els mestres de cases i els fusters. D’aquests, a més
de fer-ne una nòmina que permeta a altres investigadors fer comparacions
i extraure conclusions amb relació a altres obres, hem traçat
una visió general sobre la seua capacitació i funcions amb relació a la
fàbrica. Sempre pensant en la necessitat d’interrelacionar els diferents
ofi cis de la construcció com a únic mitjà per a arribar a entendre’n la
importància dins del món del treball medieval.
En aquest apartat dedicat als artífexs hem inclòs la introducció
a l’estudi dels relleus treballats a les impostes, capitells i claus de volta
de l’edifi ci. Parlem d’introducció perquè no ha estat més que això.
El nostre apropament a aquestes obres, força variades i complexes,
va tenir com a objectiu, en principi, obtenir més informació sobre
l’evolució constructiva de l’edifi ci. Pensàvem que a través de la comparació
dels relleus podríem concretar més del que la documentació
ens permetia saber sobre l’actuació de cada mestre major i la cronologia
de les diferents parts de l’edifi ci, com així ha estat. L’existència
a l’Arxiu Capitular d’un extens fons de diapositives d’aquests relleus
ens va animar a realitzar la tasca de localització de cada exemple a
l’edifi ci i la seua posterior catalogació. Ha estat una tasca feixuga que
hem complementat amb la confecció d’una base de dades que permet
la localització de cada imatge amb relació a diferents criteris de recerca.
Som conscients que la utilització que hem fet de la informació
que aporten aquests relleus és mínima, ja que s’ha centrat en una
breu anàlisi iconogràfi ca a manera de presentació i en la identifi cació
de diferents mans o mestres que han permès concretar el treball de
cada mestre major a les diferents parts de l’edifi ci. Anar més enllà en
aquesta recerca, entrant en raonaments de caràcter estilístic, restava
fora de les possibilitats i els objectius d’aquest treball.
Per motius pràctics de consulta hem cregut convenient dedicar
volums diferents per al text, d’una banda, i els documents i les imatges,
9. SOSSON, J. P., 1986, pàgs. 111-121; ibíd. 1990, pàgs. 339-348. Vegeu una refl exió
sobre el motiu de l’escassetat de reglamentacions gremials entre els treballadors de la
pedra a ARGILÉS I ALUJA, C., 1991a, pàgs. 55-61.