FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

202 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
Item ... fi u adobar la lotgeta dels piquers de fusta e en Dalmau
feu hi faena dos jorns.
Item mes costaren de serrar dos fusts que dix en Dalmau per fer
les rexes de la dita lotgeta ...
Item compri dues liures de claus per fer adobar les rexes de fust
de la lotgeta dels piquers. 168
Dins de la seu es fan obres a les grases de l’altar de Sant Esteve
de l’obra vella. Cap a la darreria de l’any 1445 hi ha notícia d’obres de
mudança dels òrguens, que pel que sembla es devien situar a sobre del
cor. 169 És molt possible que al llarg d’aquesta primera meitat de la
dècada dels anys quaranta, un cop acabat del tot el presbiteri, aquest
hagués estat traslladat des del seu emplaçament original a una de les
capelles radials del sector de l’epístola.
En general, doncs, és un any en què les obres de la nau sembla que
no avancen gaire. La majoria d’activitats documentades estan vinculades
a l’adaptació de l’edifi ci per a poder continuar amb els ofi cis religiosos
amb la major normalitat possible. Mentre, el Capítol es recuperava de
l’esforç fet en els anys anteriors amb el cobriment de l’absis. Malgrat
l’escassa activitat registrada al llibre de l’obra, aquest any la despesa
supera en 16 lliures l’entrada rebuda. El motiu principal és el cost de
les pensions que paga l’obra a diferents particulars, els quals li devien
prestar diners els darrers anys anteriors a la consagració. El cost total
d’aquest any és de 112 lliures, mentre que l’entrada és només de 96
lliures. 170 Amb relació a aquesta falta de líquid hi ha el document signat
pel bisbe Ot i el Capítol referent a 400 fl orins que el bisbe havia de
donar per a la construcció d’una capella, i que els seus procuradors
havien retingut sense coneixement del primer. 171
L’any 1446-1447 se segueix amb la mateixa dinàmica que l’any anterior.
El llibre de l’obra mostra un apartat de despesa força reduït. 172
Algunes de les obres més importants se centren en l’arranjament de la
sagristia nova, que poc temps enrere veiem que es cobria amb una volta
de rajola. Bàsicament es desbrossa la runa que hi havia al sector i es
continua intentant solucionar el problema del desguàs d’aigües, que des del
moment de l’inici de la construcció afectava el sector. Ateses les poques
notícies de què disposem quant a la ubicació de la sagristia original de
l’edifi ci gòtic, ens resulta interessant la següent rúbrica de despesa:
168. Ibíd., fols. 26r-26v i 33r.
169. ACTo, IAC 1326-1570, fol. 194r; Despeses de Sagristia 1445-1446, novembre-desembre
de 1446.
170. ACTo, ll. o. 23, fol. 34r.
171. ACTo, NC 1446, 19 de març.