FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 277
refl exionar sobre alguns aspectes que poden obrir el camí a futures
investigacions. En primer lloc, cal preguntar-se per què a Tortosa la
jerarquia civil i eclesiàstica van tenir tanta pressa per bastir un edifi ci
catedralici de nova planta, mentre que a altres ciutats de conquesta
tardana com Lleida o Tarragona van trigar més temps a iniciar-ne les
obres. No sembla que el motiu fos la poca capacitat de la primitiva
mesquita musulmana per a encabir els creients. Hem comentat que
era un edifi ci de cinc naus que havia provocat comentaris d’admiració
per part dels contemporanis. Possiblement van ser raons polítiques
les que van motivar l’inici d’una nova seu passats només deu anys
de la conquesta de la ciutat i cinc anys després de la constitució de
la canònica, quan l’estructura eclesiàstica tot just havia començat a
organitzar-se.
Tortosa havia estat un enclavament estratègic de primera magnitud
dins del conjunt de la frontera nord-oriental d’Alandalús. La seua
fi delitat al califat de Còrdova i el pes que va tenir com a taifa al llarg
del segle XI la van convertir en una plaça preuada i alhora difícil de
conquerir. 84 Fins i tot el papat va concedir a la seua conquesta caràcter
de croada. L’ocupació del territori per part de Ramon Berenguer IV i
els seus exèrcits va ser considerada un triomf amb gran transcendència
en la batalla contra els pobles islàmics. 85 La mateixa acta de consagració
de la seu romànica, el 1178, parla de la ciutat musulmana com a
turment dels cristians i com a plaça inexpugnable, considerant-la clau
per als cristians un cop conquerida pels exèrcits catalans:
... sabem tots que les ciutats foren destruïdes i convertides en inmensos
espais solitaris i que la ciutat de Tortosa, que es trobava quasi
segura per la multitud d’habitants que tenia i la seua situació prop
del riu Ebre, entre altes muntanyes, turmentava la cristiandat... 86
En aquest context és fàcil pensar que l’Església i el casal de
Barcelona es posessen d’acord a fer bastir a la ciutat, emplaçada a
l’extrem més meridional de les noves terres conquerides, un temple
de nova planta que servís com a exemple del seu triomf sobre l’Islam.
Concorda amb aquesta tesi el fet que es fes coincidir, per part del poder
polític, la consagració del nou temple amb l’ampliació dels límits
diocesans de l’Església tortosina i la incorporació de places recentment
conquerides als musulmans.
La catedral del 1158 va ser concebuda des del principi com un
edifi ci de nova planta. El solar sobre el qual es va començar a aixecar
84. VIRGILI, A., 1997, pàgs. 39-40.
85. VIRGILI, A., 2001, pàgs. 40-41.
86. PLADEVALL, A., 1997, vol. XXVI, pàg. 119.