FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

410 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
amb la línia de trencament que afecta el dormitori. En el mateix sector
es fa evident un canvi en l’orientació de l’edifi ci. Tots dos factors es
deuen possiblement a un assentament diferencial dels fonaments, provocat
per la preexistència del mur i pels canvis en les característiques
del terreny a una banda i l’altra d’aquest. 413
Al segle XII el parament exterior d’aquest mur devia ser encara
evident. Hi havia una zona comercial relacionada amb les carnisseries
que s’hi adossava. Aquestes tant al món islàmic com a l’edat mitjana
cristiana solien ser serveis municipals. Hi ha alguns casos, com a València,
que presentaven una disposició a base de patis o corrals porxats
heretada de la tradició islàmica. És possible que a Tortosa se seguís
la mateixa disposició. Coincideix amb la possible funció del barri la
informació extreta de les excavacions a la plaça de la Cinta, segons
la qual un dels edifi cis documentats per a època islàmica podria ser
un obrador de terrissaire. També ho confi rmen els documents citats
del 1177 i 1188, referits a la donació per part de l’església d’obradors
enfrontats a les carnisseries. 414
A la façana fl uvial tenim documentada la muralla des del ma teix
segle XII. Havia estat concedida al bisbe per part de Ramon Beren -
guer IV. El sector de propietat eclesiàstica devia ocupar una part important
dels llenços occidental i meridional del recinte, on es concentraven
els immobles concedits el 1148. 415 Moltes de les cases adossades al seu
parament interior, però, van ser donades en un principi a particulars.
Les més documentades són les de Bernat i Pere de Santponç, situades
aproximadament al solar ocupat actualment pel palau episcopal.
L’església les va adquirir l’any 1178, de la mateixa manera que va fer
amb altres de veïnes. 416
Es dedueix de les fonts que en aquest sector el mur es devia
trobar retirat cap a l’est amb relació al traçat actual, coincidint amb
l’alineació del sector corresponent al tram inicial del carrer de Santa
Anna i al portal de Tamarit. Aquest darrer és citat a la documentació
del segle XII. Una part es conserva integrada a l’edifi ci de la comunitat
de regants de l’esquerra de l’Ebre, al carrer Santa Anna. 417 Les referèn-
413. LLUÍS, J., 2000, pàgs. 271-277.
414. VIRGILI, A., 1997a, doc. 290, pàgs. 360-361. 30 de novembre de 1177; ibíd.,
doc. 431, pàgs. 532-533. 23 de desembre de 1188; TORRES BALBÁS, L., 1982, pàgs. 200 i
222-223.
415. VIRGILI, A., 1997a, docs. 119 i 244; GARCIA BIOSCA, J. E., et al., 1998, pàg. 142.
416. VIRGILI, A., 1997a, docs. 45, 48 i 202. Vegeu l’apartat “El context de la
construcció de l’edifi ci i del seu ús com a mesquita aljama: els darrers segles d’ocupació
musulmana de la ciutat”, pàg. 258.
417. VIRGILI, A., 1997, doc. 370.