FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

406 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
principalment per Cristòfor Despuig, Francesc Martorell, Antoni Cortés
i Joan Abril. Tots quatre se centren en les troballes de la zona nordoest
del temple, al sector situat entre la capella de Sant Agustí i l’angle
septentrional de la façana. Coincideixen a interpretar les restes com
a pertanyents a època romana. Bàsicament són làpides i restes de
carreus que formaven part d’un mur. Cristòfor Despuig creu que les
troballes pertanyen a un temple, mentre que Antoni Cortés proposa
la hipòtesi que formessen part del sector del fòrum. Aquest darrer
esmenta la localització al costat de la torre nord de la façana, a un
nivell corresponent al del riu, del terra de maó d’una estança amb llar
de foc. 396 Coincidim en aquest aspecte amb l’opinió que és bo tractar
conjuntament, sempre que es puga, urbanisme i evolució arquitectònica,
perquè són aspectes indissolubles dels modes d’ús del territori. 397
Som conscients del perill que suposa treballar un tema com aquest
utilitzant com a font d’informació prioritària la documentació. 398 Amb
tot, l’estat incipient de la investigació sobre l’urbanisme medieval de la
ciutat i la utilitat que les nostres referències poden tenir per a estudis
futurs en ha fet decidir a traçar unes conclusions generals a manera
d’hipòtesi d’evolució del sector.
El caràcter de recapitulació d’aquest apartat fa que considerem
poc operatiu tornar a fer referència sistemàtica a les fonts de les quals
hem tret algunes de les conclusions, així com al raonament dels arguments
que ens han permès arribar a aquestes conclusions. Ens referim
en concret a les informacions sobre edifi cis, extretes dels apartats “Els
edifi cis comunitaris”, “L’hospital de Santa Maria” i “Les cases de dignitats
i de canonges” d’aquest estudi. Només afegim la referència documental
o la indicació del lloc del text on es pot trobar la informació
en aquells casos que la dinàmica argumental de la nostra exposició en
faria difícil la localització.
Els precedents: 1148-1300. Implantació eclesiàstica i fi xació de la xarxa
urbana del sector
Com a la majoria de seus episcopals, l’establiment eclesiàstic a
la ciutat a mitjan segle XII es va realitzar sobre el recinte de l’antiga
civitas romana, convertit en madina amb la conquesta musulmana. El
primer en esmentar l’existència de restes romanes sota l’emplaçament
396. IZQUIERDO, P., 1989-1990, pàg. 9; DESPUIG, C., 1981, pàg. 142; MARTÍNEZ, J.
2000, I, pàgs. 31-36.
397. FRANCHETTI PARDO, V., 1985, pàgs. 15-18. Remarca l’ambigüitat dels termes
i el poc clara que resulta de vegades la frontera entre les dues disciplines.
398. LORÉS, I.; GIL, I., 1999, pàgs. 18-20.