FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 461
detalls sobre les intencions que tenia per a la continuació de l’obra.
Després d’això va deixar després la màxima responsabilitat en mans de
qui fi ns aleshores havia estat el seu substitut, el mestre Joan.
L’estada de mestre Andreu Julià a Tortosa a partir de l’estiu de
1376 coincidia amb l’inici de les obres de paredat de la nova seu. Al
llarg dels seus cinc anys de mestratge trobem les primeres referències
a obres de mur, centrades a l’extrem nord-oest de l’absis. Els registres
de comptabilitat, tanmateix, no es mostren excessivament explicatius
en aquest aspecte, la qual cosa no ens permet fer afi rmacions del
tot segures sobre l’evolució de les obres. Des del principi, aquestes
se situen al sector de la capella de Sant Pere i la torre adjacent. Pel
gener de 1377 es treballava en la confecció de graons per a l’escala
d’aquesta i de peces de pedra per al pilar contigu (fi g. 79). Al mes
de juny es confeccionava el bastiment de la capella i immediatament
el mestre començava a paredar. A la darreria de 1378 es construïen
cintres, la qual cosa fa suposar que es volia treballar en alguna volta.
Possiblement es tractava de la que tanca l’espai inferior de la torre,
ja que l’obra de la capella estava encara força endarrerida (fi gs. 196-
199). De fet, el gener de 1379 Antoni Guarc esculpia els relleus de
la fi nestra, notícia que en limita l’alçada del mur perimetral a un
nivell inferior al d’aquest element. El mes de febrer torna a constar
la confecció de motlles per a un pilar del sector, possiblement
el de la torre de Sant Pere. Posteriorment a aquesta data els registres
de comptabilitat indiquen una davallada de l’activitat de paredat, possiblement
amb relació a una presència més seguida del mestre Julià
a València.
La comparació de les referències documentals amb l’edifi ci de la
seu permet concretar amb certa precisió quina va ser la intervenció
d’Andreu Julià a Tortosa. Documentalment se li pot atribuir l’obra dels
primers nivells de l’escala de Sant Pere, inclòs el tancament de l’espai
inferior, així com la defi nició del primer tram de mur perimetral del
presbiteri, corresponent a la primera de les capelles radials. Resulta
especialment interessant, en aquest sentit, la comparació del caragol
de l’escala de la torre amb el del campanar valencià. Referma l’autoria
de l’obra per part de Julià i fa pensar que el mestre hi va voler
assajar la solució que posteriorment empraria en el Miquelet, força
més estètica que la utilitzada a la torre de Lleida. De la valoració
que es va fer d’aquest element aleshores n’és testimoni l’encàrrec fet a
principis del segle XV pel rei que li fos tramesa una còpia del caragol,
i que paga per la còpia 2 sous al mestre que la va fer, possiblement
Joan de Mayní que aleshores ostentava el càrrec de mestre major:
“Item pos en data quem costa I pergamí per fer mostra del caragol