FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

380 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
acabem d’esmentar— que la funció dels hospitals va estar sotmesa a
una evolució constant al llarg de l’edat mitjana, per la qual cosa no es
poden considerar una realitat homogènia en el temps i l’espai. 297
Un segon element de confusió està vinculat a les referències indirectes
sobre les obligacions que el prior també tenia de oferir àpats als
pobres en temps de Quaresma. Possiblement es troba relacionat amb
les servituds pròpies de l’administració de la mesa capitular, portada
pel prior major. J. Baucells deixa clara, per al cas de Barcelona, la
diferència entre Pia Almoina i Casa de la Caritat. Aquesta institució es
va encarregar després de 1226 de pagar els jornals als canonges i als
treballadors de la comunitat. Pel que fa a l’obligació religiosa d’exercir
la caritat va assumir també, com a representant de la mesa capitular,
l’obligació de donar menjar a cinquanta pobres els divendres del temps
de Quaresma. 298 A Tortosa no hem trobat cap referència a la locució
casa de caritat. El prior era l’encarregat, de la mateixa manera que
a Barcelona, de l’administració de la mesa capitular, relacionat amb
aquesta tasca devia tenir l’esmentada obligació envers els pobres. En
tot cas, aspectes com l’obligació de donar l’hospitaler un tipus d’aliments
i el prior uns altres, o la cocció del pa de l’almoina al forn
del segon, no s’expliquen del tot amb la informació de què disposem.
Sobre aquest tema cal fer un estudi monogràfi c ampliant el ventall de
documentació.
De la mateixa manera que vincula la distribució de l’almoina a
la dignitat d’hospitaler, els documents de 1358 i de 1378 demostren
que, almenys per al segle XIV, no hi va haver a la canònica cap edifi ci
destinat exclusivament a aquesta funció. Tampoc hem trobat cap referència
al segle XV que ens faça suposar que per a aquesta centúria
va ser diferent. A mitjan segle XIV el pa es repartia al llarg de l’any
a la porta de la clausura canonical que s’obria al carrer Creuera, on
devia haver-hi alguna mena de porxo on els pobres s’aixoplugaven
de les inclemències del temps. Al llarg de la Quaresma els àpats se
servien al refetor dels canonges, on els pobres menjaven al costat dels
canonges i els capellans. Fins i tot el bisbe podia participar en aquest
àpat. El Dijous Sant, quan l’assistència s’estenia a molts més pobres
que normalment, l’almoina que els canonges i els capellans deixaven
en forma de menjar es distribuïa als pobres del carrer a les portes de
l’hospital, davant del cementiri.
D’altres seus episcopals catalanes tenien edifi cis aixecats expressament
per a fer funcions d’almoina. A Barcelona el refetor dels canonges
297. CONEJO, A., 1999a, pàg. 104.
298. BAUCELLS, J., 1981-1982, pàgs. 18-20.