FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

64 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
per a la nova catedral. La historiografi a ha especulat sobre el tema en
diferents ocasions. Malauradament, però, les referències documentals
i arqueològiques són escasses i no permeten fer encara un plànol de
la situació de la zona (fi gs. 7 i 11).
Les noves hipòtesis sobre la ubicació de l’església romànica, absorbida
per l’actual i amb una orientació similar, ens permeten clarifi
car les referències documentals que sobre el sector havíem recollit
en la fase anterior del nostre estudi. 42 Els terrenys que, segons Josep
Matamoros, el bisbe Berenguer i el Capítol van cedir per a la nova
obra eren els situats a l’est de la capçalera de la catedral del segle XII.
El sector formava part de la zona urbana cedida a l’església per part
de Ramon Berenguer IV després de la conquesta cristiana del 1148.
Corresponia al sector delimitat pel recinte de les antigues muralles romanes,
esmentades en la documentació del segle XIV com a mur vell. 43
Ocupava concretament els solars de l’extrem nord-est d’aquest espai
interior, entre el desnivell provocat pel turó de la Suda i el barranc
del Rastre. Desconeixem quin era el grau d’ocupació del sector, encara
que el fet de trobar-se en un lloc tan cèntric de la ciutat fa pensar en
una densitat d’ocupació important. Les referències documentals del
segle XIV de què disposem indiquen que l’espai l’ocupaven cases i patis,
alguns dels quals s’enderrocaven per arrasar el sector els primers mesos
de 1347. 44 Un document de l’any 1353 és el que conté la referència
més explícita. És una reclamació d’un hospitaler de la seu, Miquel
Cirera, amb relació als danys que l’enderroc de cases del sector de la
nova capçalera va provocar a la paret d’una cuina i una sala adjacent
pertanyents a una casa veïna a l’hospital que també era de la mateixa
dignitat. 45 L’enderroc s’havia produït abans de la mort del bisbe Arnau,
succeïda, com hem dit, el maig de 1346. Afectava unes cases contigües
a l’església de Santa Maria la Vella, els solars de les quals havien de
ser ocupats per l’obra nova del cap:
Ego Michaele Cirera hospitalarius in ipsa ecclesia dico, et propono
quod pro edifi canda nova ecclesia beate Marie in spacio ubi fuit
incepta, quodquidem spacium est contiguum ecclesie veteri beate
Marie ... dirruerunt vel dirrui fecerunt quedam hospitia contigua vel
consequencia infra dictum spacium ubi ecclesia nova fuit incepta ...
42. La historiografi a tradicional situava la catedral romànica als peus de l’actual
basílica i en una direcció transversal a aquesta, orientada al sud. Vegeu l’apartat “La
catedral romànica”, pàg. 253.
43. Vegeu en aquest sentit l’apartat “Distribució dels relleus a l’edifi ci. Criteris
de localització i anàlisi”, pàg. 524.
44. ACTo, ll. o. 1345-47, fols. 18v-19r.
45. ACTo, NC 1353, 13 de novembre. Vegeu ap. doc. 36.