FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

218 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
El Capítol accepta que els calzes, els llibres, les joies i els ornaments
de la capella siguen escollits i governats a criteri dels majordoms de
la dita almoina. 215
1459-1463: ELS DARRERS LLIBRES D’OBRA. L’INICI DEL MESTRATGE DE PERE
GARÇÓ
La mort de Joan de Xulbi i la polèmica per l’elecció d’un nou mestre
Després de quaranta anys de mestratge a l’obra tortosina, determinant
en la confi guració de l’estructura de conjunt de l’edifi ci, Joan
de Xulbi moria en una data posterior al març de 1458 que no podem
concretar. El dia 6 del mes indicat el documentem encara en actiu,
demanant al Capítol que retire l’arena de la capella de Sant Miquel. El
seu òbit es devia produir entre aquest moment i el 17 de setembre de
1459, quan en un capítol general convocat al palau del bisbe s’especifi
ca que el mestre era, des de feia poc temps, Pere de Compte. 216 A la
mort de Joan de Xulbi l’obra del primer tram de la nau estava força
avançada. El sector nord d’aquest s’havia acabat de cobrir i el paredat
de la resta devia estar relativament avançat. Els relleus de les impostes
inferiors dels pilars centrals d’aquest primer tram de nau semblen
fets per un mateix artista, fet que indica que entre la construcció de
l’un i de l’altre fi ns al nivell d’impostació de les creueries de les naus
laterals no va passar molt de temps. És possible que els relleus fossen
esculpits alhora però col·locats en moments diferents, tot i que el temps
transcorregut segurament no fou gaire.
En aquest moment s’havien fet els fonaments d’una part important
del segon tram, almenys a la banda septentrional, i possiblement
s’havia començat a paredar. La traça bàsica de la nau, doncs, havia
estat predeterminada en temps del mestre Joan. No seria fi ns al se -
gle XVII quan, amb la construcció del darrer tram de nau, es produiria
una variació important en el disseny de l’estructura, que malgrat tot
va seguir respectant la traça dels mestres baixmedievals.
Mort el mestre major, el Capítol va escollir com a successor seu
un arquitecte valencià de renom, Pere Compte. Un cop més Tortosa
girava els ulls cap a l’important planter de professionals de la capital
valenciana —centre artístic de primera línia que des de principis del
215. ACTo, NC 43, 1462, 12 de novembre. Sobre la confraria al segle xVI, vegeu
VERGÉS PAULÍ, 1912, vol. IV, pàgs. 116-117. Vegeu ap. doc. 128.
216. ACTo, NC 1456-1459, 17 de setembre de 1459. Vegeu l’apartat “La presència
puntual de Pere Compte (1459)”, pàg. 486, on justifi quem que el mestre puga ser
identifi cat amb Pere Compte en lloc de amb Pere Camps, rectifi cant així el que apareix
al text original de la tesi doctoral.