FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC 87
citat de l’estructura fi nancera traçada en els primers anys les que la
van provocar. Les mateixes paraules del bisbe Guillem de Torrelles
en parlar del començament de l’obra en la constitució de l’any 1378
donen arguments a aquesta tesi:
... ipsa nova ecclesia incepta fuerit ac elemosine et obvenciones
fabrice eiusdem ecclesie non suffi ciant ad continuationem et perfeccionem
ecclesie antedicte. Et attendentes quod sine sucursu
infrascripto opus dicte ecclesie non poterit continuari et perfi ci
... 100
L’existència d’altres prioritats en la política dels diferents bisbes del
període i els problemes que possiblement hi havia entre ells i el Capítol
van agreujar la situació. Les divergències entre el Capítol tortosí i el
papat a l’hora de triar bisbe s’adverteixen en el procés de nomenament
dels dos primers, Jaume Sitjó i Esteve de Malet. El 1348, en morir
el bisbe Bernat Oliver, el Capítol va fer ús de les antigues constitucions
de l’Església i va nomenar bisbe el seu prior major, Francesc
de Montoliu. La decisió, però, no va complaure el Papa, decidit a
nomenar directament el bisbe. Ho va fer a la darreria del mateix any
en la persona de Jaume Sitjó, prelat originari de Valls que abans de
la mitra tortosina havia ocupat la de Lleida. Sitjó va governar encara
no tres anys la diòcesi, entre el desembre de 1348 i l’octubre de 1351.
A la seua mort, ocorreguda a Morella mentre visitava la diòcesi, el
Capítol va nomenar novament Francesc de Montoliu, insistint en els
drets que els atorgava la seua pròpia tradició. El papa, no obstant això,
tornà a revocar la seua tradició i va nomenar bisbe de Tortosa Esteve
de Malet, que fi ns aleshores havia governat la diòcesi d’Elna. Per a
evitar problemes futurs, a més, Francesc de Montoliu va ser enviat
a ocupar el lloc d’aquest darrer, amb la qual cosa era desvinculat de
l’Església tortosina. 101
Sabem que aquests fets no són aïllats a la diòcesi de Tortosa.
La voluntat del Capítol d’escollir entre els seus membres el bisbe que
els havia de regir comportà igualment en el futur problemes entre el
Capítol i el papat, que en aquest cas concret s’estenen també a la Corona.
102 Potser a problemes d’aquest tipus, que forçosament afectaven
l’estabilitat del govern de l’Església tortosina i la presa de decisions
respecte a qüestions importants com el de la fàbrica de la seu, es
refereixen les següents paraules del rei Pere en una carta adreçada al
Capítol i al seu prior el febrer de 1383:
100. ACTo, NC 1378, 4 de juny. Vegeu ap. doc. 60.
101. VILLANUEVA, J. L., V, 1806, pàgs. 99-100.
102. VILLANUEVA, J. L., V, 1806, pàg. 100 i ss.; ALANYÀ, J., 1998, pàgs. 614-617.