FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS

324 VICTÒRIA ALMUNI BALADA
model centralitzat de volta estrellada. Tortosa és la primera catedral que
construix un capítol gòtic; potser per això adopta un model diferent,
més arrelat a la tradició monàstica.
Els capítols de Sant Domènec de València i de la catedral de
Tortosa representen la transició entre els models esmentats de sala
capitular monàstica del segle XIII i els grans exemples de gòtic civil
que confi guren les llotges i drassanes bastides a partir de la segona
meitat del segle XIV. 123 El seu plantejament estructural —naus de trams
quadrats coberts amb voltes de creueria— és el mateix que trobem a
les llotges de Mallorca i València, exemples culminants de la monumentalització
d’un model que perviu pel racionalisme estructural i pel
caràcter utilitari.
Sobre les funcions de la sala capitular, no eren diferents a la
d’altres seus episcopals. Des d’un principi va ser utilitzada per a les
reunions de la comunitat. Una notícia del 1346 ens informa que en
aquesta data era considerat costum tractar en aquest lloc els negocis
relacionats amb el Capítol. 124 Al llarg dels segles XIV i XV són nombroses
les referències a aquest tipus de reunions a la documentació notarial
atès que de vegades la seua transcendència ultrapassava l’àmbit de
la comunitat. És el cas de les Corts celebrades el 1412 per a triar els
representants catalans que havien d’assistir al compromís de Casp.
Algunes notícies indiquen que l’espai de la sala va ser utilitzat també
com a lloc de sepultura, d’acord amb un costum generalitzat arreu
del territori. Al llarg dels segles XIII i XIV va ser el lloc on s’instal·laven
les arquetes funeràries dels bisbes tortosins. 125 A partir del segle XV es
concediren també sepultures a particulars. Coneixem el cas d’un tal
Arnau, a qui es va permetre ser enterrat el 1451 davant de la capella
de Sant Joan. Dins del segle XVI es va concedir permís de sepultura al
mercader J. Andreu el 1551 i al notari Llorenç Gomis, el 1592. 126
Sobre l’ornament de l’estança a l’edat mitjana, en tenim molt
poca informació. Cal suposar que la tasca de representació que el lloc
exercia comportava un guarniment adient pel que fa a mobles, tapissos,
estores o altres elements. Les notícies que tenim en aquest sentit
daten totes d’època moderna. Sabem, per exemple, que a la segona
meitat del segle XVI i principis del XVII les obertures estaven tancades
amb draps encerats. El 25 de novembre de 1580 es paguen 2 lliures,
14 sous i 2 diners a Gabriel Sit, fuster, per la faena realitzada a les
123. CIRICI, A., 1968, pàgs. 71-74; DALMASES, N., 1999, pàgs. 156-157.
124. ACTo, NC 1346, 5 de maig.
125. VILLANUEVA, J. L., 1806, vol. V, pàgs. 50-53; QUEROL, A., 1966, s/p.
126. ACTo, IAC 1326-1570, 11 de setembre de 1451, fol. 199r. ACTo, IAC s. XVI,
30 de juny de 1551. ACTo, Actes-12, 28 de juliol de 1592.