Jorge Miarnau

More documents

Recommendations

Info

Espai Llotja Juli Capella Juli Capella arquitecte «El disseny és clau per la millora d’una ciutat»
Vanessa Pérez · Fotos: Joan Morejón Volia ser inventor i inventa ciutats. Quin és el seu segell? Ni en tinc ni en vull tenir perquè significaria estar subjecte a un estil. Potser m’interessaria si fos un geni però, com que no ho sóc, miro de resoldre els problemes dels clients aportant imaginació, creativitat i innovació. No sóc un artista, sinó un dissenyador. preses i, de l’altra, les institucions. Només si aquest potencial creatiu es vehicula bé a través d’empreses que sàpiguen fer negoci i les institucions capten el valor diferencial del disseny la cosa quallarà. Així, cal potenciar l’ús social del disseny? El disseny és clau per la millora d’una ciutat. De fet, Barcelona és un exemple de com el bon disseny pot ajudar a progressar socialment. 0Cal seguir aquest camí innovador. Juli Capella I com ha de ser un bon disseny? Anònim i econòmic, tot i que sovint ens arriba la caricatura d’un tipus de disseny que jo no comparteixo i que esdevé car i estrambòtic. Com conceptualitza una ciutat? Com la ciutat per als vianants. El cotxe, en una ciutat civilitzada, ha d’estar on no faci nosa als ciutadans. El repte és crear un sistema de transport públic que sigui més eficient, menys contaminant i menys agressiu. A més, alguns solars es podrien destinar a zones verdes. Més parcs i menys cotxes. Difícil quan el nucli urbà està exprimit. En els darrers anys l’eslògan ha estat el de construir per créixer. Però les ciutats a vegades també es fan deconstruint. Més que crear Barcelona ex novo és necessari desurbanitzarla i redissenyar-la. Com imagina la Barcelona del futur? És diferent com imagina un la ciutat de forma realista a com ho fa com a desig. Si seguim la tendència actual m’imagino una ciutat caòtica, com la part pitjor de Blade Runner, on hi ha un fals respecte pel que és antic i on el que és modern esdevé groller. Amb tot, Barcelona es pot convertir en la capital de la creativitat i la innovació perquè disposa dels valors necessaris. Per tant, és una ciutat creativa. Per les dimensions i pel passat històric és un bressol fantàstic d’imaginació creativa. Amb tot, en els darrers anys hi ha hagut un ensopiment en relació amb altres indrets d’Espanya i del món, que avancen més ràpidament. Com podem capgirar la situació? Cal conjuntar la creativitat que hi ha amb qui la pot desenvolupar; d’una banda, les em- Està d’acord amb aquells que diuen que Barcelona està sobredissenyada? Aquestes persones es refereixen al fet que hi ha quatre o cinc edificis molt cridaners i això és la part folklòrica del disseny. Que no s’han adonat que hi ha mobiliari urbà que no acaba de funcionar, que encara ens falta espai verd i que hi ha molta contaminació? Barcelona està relativament ben dissenyada però no hiperdissenyada. Creu que s’innova prou en el seu sector, el de l’arquitectura? En els darrers 15 anys hi ha hagut una certa revolució amb nous materials de la mà de la consciència ecològica, però en l’arquitectura hem innovat tan poc que encara no s’ha arribat a la industrialització. Això és degut al fet que hi ha moltes petites empreses sense capacitat de recerca en aquest camp. Barcelona és una ciutat prou sostenible? L’arquitectura és insostenible i Barcelona, la veritat, és a anys llum de ser sostenible. Tot acte humà crea un desequilibri i el que s’ha de mirar és que sigui el més lleu, raonable i compensat possible. Podem parlar d’internacionalització del disseny que es fa des d’aquí? Més aviat d’una certa apreciació gràcies a l’esforç d’institucions com el FAD o el BCD, i de persones com Tusquets, Mariscal o darrerament Martín Ruiz de Azúa i Emili Padrós. I a vostè, on el situem? Jo sóc dels que ha viatjat arreu portant la bandera del disseny barceloní i actualment tinc alguns projectes d’hotels a Munic i a Budapest. No tinc cap obsessió per ser internacional i no crec que per fer projectes fora els faci millor o sigui més bon arquitecte. l Dissenyar i teoritzar. Així entén la seva professió Juli Capella (Barcelona, 1960), un tastaolletes creatiu. I citant Gaudí, explica: «L’arquitecte té dues cames, la teoria i la pràctica». I això ha fet. Promoció de la teoria del disseny a través de la direcció de revistes com De diseño i Ardi, la presidència del FAD i altres institucions, el comissariat d’ exposicions internacionals, etc. I crear i construir. Els hotels Omm i Diagonal de Barcelona o el centre d’oci Heron City són algunes de les seves obres. Capella assenyala la Casa Llotja de Mar com un dels seus edificis favorits perquè és una de les poques mostres de neoclàssic que es conserva. En destaca la rotunditat i també la versatilitat. Una qualitat aquesta última «que només té la bona arquitectura». Segons Capella tan sols té un punt fosc: a la borsa es mercadejava amb espècies i amb esclaus. Però això, assegura, «no va ser culpa de l’arquitecte sinó de la gent que el va fer construir i, per sort, els nous usos el redimeixen». Espai Llotja 103 Juli Capella
Page 1:
50 Núm. 50 • Any XI • Gener 20
Page 4 and 5:
Edita Cambra de Comerç de Barcelon
Page 6 and 7:
Gestió de l’aigua a Catalunya Ca
Page 8:
Aprofitament dels aqüífers Es pod
Page 11 and 12:
convergir amb els d’altres païso
Page 14 and 15:
En portada Jorge Miarnau
Page 16 and 17:
B.Roig · M.Casanovas Fotos: ojoxoj
Page 18 and 19:
En portada 18 Jorge Miarnau pi, per
Page 20 and 21:
En portada 20 Jorge Miarnau
Page 22 and 23:
En profunditat Julio Fernández
Page 24 and 25:
En profunditat 24 Julio Fernández
Page 26 and 27:
AD Telecom El valor de la innovaci
Page 28 and 29:
En profunditat 28 AD Telecom
Page 30 and 31:
En profunditat 30 Guillermina Baeza
Page 32 and 33:
En profunditat 32 Guillermina Baeza
Page 34 and 35:
En profunditat 34 Tragaluz
Page 36 and 37:
Negro-Rojo Bar Lobo Cuines Santa Ca
Page 38 and 39:
En profunditat 38 Marc Roig Ricard
Page 40 and 41:
En profunditat 40 Marc Roig
Page 42 and 43:
Embagrap Solucions d’embalatge pe
Page 44 and 45:
En profunditat 44 Embagrap Aposta p
Page 46 and 47:
En profunditat 46 Carme Noguera
Page 48 and 49:
En profunditat 48 Carme Noguera A N
Page 50 and 51:
En profunditat 50 Bussiness angels
Page 52 and 53: L’any 2007 va desembarcar a Barce
Page 54 and 55: En profunditat 54 Bussiness angels
Page 56 and 57: Ignasi Carreras, director de l’In
Page 58 and 59: Ignasi Carreras assegura que ara é
Page 60 and 61: A debat iStockphoto.com / ©Enrico
Page 62 and 63: A debat 62 La indústria alimentàr
Page 68 and 69: Catalunya emprèn Dexma Joan Pinyol
Page 70 and 71: En profunditat 70 Dexma
Page 72 and 73: Fem Cambra Low cost La Roca Village
Page 74 and 75: Fem Cambra 74 Low cost del canal de
Page 76 and 77: Fem Cambra 76 Low cost
Page 78 and 79: III Setmana de Líders Econòmics d
Page 80 and 81: Jordi Hereu Alcalde de Barcelona Fe
Page 82 and 83: Olivier Lavinal Responsable de teme
Page 84 and 85: La Cambra organitza un nou pont sec
Page 86 and 87: Fem Cambra 86 Dia de la Cambra El D
Page 88 and 89: Els premis Barcelona és Moda arrib
Page 90 and 91: Premi Cambra a la Gestió del Disse
Page 92 and 93: Un moment de la jornada Empresa Fam
Page 94 and 95: Empresaris, economistes i polítics
Page 96 and 97: Trobades Europees de Subcontractaci
Page 98 and 99: Dinar Cambra amb María Jesús Prie
Page 100 and 101: Dinar Cambra amb José María Roger
Page 104 and 105: L’experiència en l’esport obre
Page 106 and 107: Contrapunt 106 Campions en negoci h
Page 108 and 109: Perfil 108 Antoni Ros Marbà
Page 110: 110 Antoni Ros Marbà Perfil Aquest
Page 113 and 114: I així ho va fer. Només entrar a
show all

Jorge Miarnau

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?