Espai Llotja Juli Capella Juli Capella arquitecte «El disseny és clau per la millora d’una ciutat»
Vanessa Pérez · Fotos: Joan Morejón Volia ser inventor i inventa ciutats. Quin és el seu segell? Ni en tinc ni en vull tenir perquè significaria estar subjecte a un estil. Potser m’interessaria si fos un geni però, com que no ho sóc, miro de resoldre els problemes dels clients aportant imaginació, creativitat i innovació. No sóc un artista, sinó un dissenyador. preses i, de l’altra, les institucions. Només si aquest potencial creatiu es vehicula bé a través d’empreses que sàpiguen fer negoci i les institucions capten el valor diferencial del disseny la cosa quallarà. Així, cal potenciar l’ús social del disseny? El disseny és clau per la millora d’una ciutat. De fet, Barcelona és un exemple de com el bon disseny pot ajudar a progressar socialment. 0Cal seguir aquest camí innovador. Juli Capella I com ha de ser un bon disseny? Anònim i econòmic, tot i que sovint ens arriba la caricatura d’un tipus de disseny que jo no comparteixo i que esdevé car i estrambòtic. Com conceptualitza una ciutat? Com la ciutat per als vianants. El cotxe, en una ciutat civilitzada, ha d’estar on no faci nosa als ciutadans. El repte és crear un sistema de transport públic que sigui més eficient, menys contaminant i menys agressiu. A més, alguns solars es podrien destinar a zones verdes. Més parcs i menys cotxes. Difícil quan el nucli urbà està exprimit. En els darrers anys l’eslògan ha estat el de construir per créixer. Però les ciutats a vegades també es fan deconstruint. Més que crear Barcelona ex novo és necessari desurbanitzarla i redissenyar-la. Com imagina la Barcelona del futur? És diferent com imagina un la ciutat de forma realista a com ho fa com a desig. Si seguim la tendència actual m’imagino una ciutat caòtica, com la part pitjor de Blade Runner, on hi ha un fals respecte pel que és antic i on el que és modern esdevé groller. Amb tot, Barcelona es pot convertir en la capital de la creativitat i la innovació perquè disposa dels valors necessaris. Per tant, és una ciutat creativa. Per les dimensions i pel passat històric és un bressol fantàstic d’imaginació creativa. Amb tot, en els darrers anys hi ha hagut un ensopiment en relació amb altres indrets d’Espanya i del món, que avancen més ràpidament. Com podem capgirar la situació? Cal conjuntar la creativitat que hi ha amb qui la pot desenvolupar; d’una banda, les em- Està d’acord amb aquells que diuen que Barcelona està sobredissenyada? Aquestes persones es refereixen al fet que hi ha quatre o cinc edificis molt cridaners i això és la part folklòrica del disseny. Que no s’han adonat que hi ha mobiliari urbà que no acaba de funcionar, que encara ens falta espai verd i que hi ha molta contaminació? Barcelona està relativament ben dissenyada però no hiperdissenyada. Creu que s’innova prou en el seu sector, el de l’arquitectura? En els darrers 15 anys hi ha hagut una certa revolució amb nous materials de la mà de la consciència ecològica, però en l’arquitectura hem innovat tan poc que encara no s’ha arribat a la industrialització. Això és degut al fet que hi ha moltes petites empreses sense capacitat de recerca en aquest camp. Barcelona és una ciutat prou sostenible? L’arquitectura és insostenible i Barcelona, la veritat, és a anys llum de ser sostenible. Tot acte humà crea un desequilibri i el que s’ha de mirar és que sigui el més lleu, raonable i compensat possible. Podem parlar d’internacionalització del disseny que es fa des d’aquí? Més aviat d’una certa apreciació gràcies a l’esforç d’institucions com el FAD o el BCD, i de persones com Tusquets, Mariscal o darrerament Martín Ruiz de Azúa i Emili Padrós. I a vostè, on el situem? Jo sóc dels que ha viatjat arreu portant la bandera del disseny barceloní i actualment tinc alguns projectes d’hotels a Munic i a Budapest. No tinc cap obsessió per ser internacional i no crec que per fer projectes fora els faci millor o sigui més bon arquitecte. l Dissenyar i teoritzar. Així entén la seva professió Juli Capella (Barcelona, 1960), un tastaolletes creatiu. I citant Gaudí, explica: «L’arquitecte té dues cames, la teoria i la pràctica». I això ha fet. Promoció de la teoria del disseny a través de la direcció de revistes com De diseño i Ardi, la presidència del FAD i altres institucions, el comissariat d’ exposicions internacionals, etc. I crear i construir. Els hotels Omm i Diagonal de Barcelona o el centre d’oci Heron City són algunes de les seves obres. Capella assenyala la Casa Llotja de Mar com un dels seus edificis favorits perquè és una de les poques mostres de neoclàssic que es conserva. En destaca la rotunditat i també la versatilitat. Una qualitat aquesta última «que només té la bona arquitectura». Segons Capella tan sols té un punt fosc: a la borsa es mercadejava amb espècies i amb esclaus. Però això, assegura, «no va ser culpa de l’arquitecte sinó de la gent que el va fer construir i, per sort, els nous usos el redimeixen». Espai Llotja 103 Juli Capella