Jorge Miarnau

Una resposta a la demanda del comerç del segle xxi
L’era low cost
Vanessa Pérez · Fotos: cedides
En un context de recessió com l’actual,
en el qual moltes empreses intenten
reduir costos, els models de negoci
low cost poden esdevenir una bona
oportunitat. De fet, la crisi ofereix als
negocis convencionals l’oportunitat
de reinventar el seu model de gestió
per intentar sortir-ne airosos. A més,
el consumidor és ara més sensible al
factor preu, d’una banda perquè s’ha
acostumat a trobar productes a uns
preus molt reduïts i, d’altra banda,
perquè s’ha disparat l’oferta per incentivar
el consum. Tal i com afirma
el catedràtic de Màrqueting d’Esade,
Josep-Francesc Valls, «aquesta sensibilització
envers els preus és deguda
a la globalització de l’economia i el
desenvolupament de la tecnologia,
que ha fet incrementar l’oferta de
productes, amb la consegüent guerra
de preus, i ha proporcionat nous canals
de venda». De fet, «el low cost és una
realitat empresarial creixent i amb un
profund impacte en les nostres economies
i en la nostra societat», afegeix
Valls. Amb el low cost «comença l’era
del consum intel·ligent». En aquest
sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona,
conjuntament amb Esade i
l’Ajuntament de Barcelona, han organitzat
la jornada Low cost premium
i altres estratègies davant la demanda
del comerç del segle XXI, una jornada
estructurada en dues sessions que va
tenir lloc els mesos de juny i octubre
passats per ajudar les empreses a cercar
i detectar estratègies per tal de
competir davant la demanda de preus
baixos. En les sessions, gairebé una
cinquantena d’empresaris van analitzar,
de la mà de Josep-Francesc Valls,
diverses estratègies empresarials de
low cost, i van treballar els coneixements
per poder entendre les noves
tendències del mercat.
L’èxit d’aquesta
forma de
negoci a les
aerolínies ha fet
que es propagui
a altres sectors
Tendència imparable
El concepte low cost es va gestar a la
dècada dels noranta, amb la liberalització
del mercat de les línies aèries a
Europa i com una estratègia de preus
alternativa a les companyies tradicionals.
Empreses com Ryanair, Easyjet
o Vueling presenten models low cost
consolidats. Segons l’Associació de
Línies Aèries Europees de Baix Cost
(ELFAA), aquests tipus de companyies
van transportar el 2008 uns 150 milions
de passatgers, un 16 % més que
el 2007. L’any 2008 a Espanya representaven
més del 30 % del total de
vols,i l’any 2009, més del 50 %.
L’èxit assolit en aquest sector ha
fet que aquest model es propagui ràpidament
entre les empreses vinculades
al sector del turisme i l’oci. Una
tendència també recollida en el sector
hoteler ja que, segons xifres de la
consultora DBK, l’any 2008 a Espanya
operaven 14 cadenes i 134 hotels sota
l’etiqueta low cost, amb un creixement
de la facturació del 21 % respecte a
l’any 2007. I d’aquí s’ha anat estenent
com una taca d’oli a altres àmbits,
com ara la distribució i l’alimentació,
la moda, els serveis, el sector farmacèutic,
l’electrònica, la publicitat, etc.
De fet, actualment és complicat trobar
algun sector que no hagi rebut l’impacte
del fenomen low cost. Però, en
què consisteix aquest model de negoci
i quins en són els factors clau?
El low cost es basa en aconseguir
una estructura de costos per a una empresa
el més reduïda possible, fins al
punt de reinventar el model de negoci;
en conseqüència, l’empresa podrà oferir
productes a preus més baixos.
En aquest sentit, hi ha una sèrie
d’elements bàsics que caracteritzen
les empreses low cost i que actualment
són exportables a altres empreses. Segons
Valls, aquests són la reordenació
de la producció per reduir despeses
impulsant la deslocalització o l’externalització
d’alguns processos per centrar-se
en l’especialització; la creació
d’un producte «bàsic» que esdevingui
la insígnia del negoci; l’establiment de
preus dinàmics; l’impuls del negoci
electrònic i les xarxes socials per fer
visible el negoci a la xarxa, o l’extensió
Fem Cambra 73 Low cost