En profunditat 70 Dexma
En quina fase es troba el projecte? Ja hem acabat de desenvolupar el producte i és hora d’adaptar-lo al client i, sobretot, de reforçar les vendes. En aquest sentit, centrem els esforços a fer acords amb integradors espanyols i portuguesos. Hem parlat amb una cinquantena d’empreses, amb les quals hem contactat a porta freda per mostrar-los el que estem fent i gairebé el 100 % ha accedit a conèixer el producte i els ha interessat. Hi ha tres empreses que ja ens han demanat ser socis per distribuir la nostra tecnologia a diverses zones d’Espanya. Des del passat estiu, l’empresa ha incorporat dues persones en plantilla. De quina manera us afecta la crisi? Ens trobem amb retallades dels pressupostos de grans empreses d’R+D que són clients potencials, cicles de venda molt més llargs i cancel·lació de vendes quasi realitzades. A banda d’això, vam néixer en plena crisi i, per tant, portem les mesures contra la crisi incorporades. Per què muntar una empresa a l’inici d’una crisi econòmica? El mercat laboral del nostre sector no és una alternativa que apassioni. A Catalunya no hi ha empreses tecnològiques que realment siguin interessants. Falta una aposta clara per les empreses tecnològiques? Sí, però cal donar suport als projectes tecnològics no perquè facin R+D sinó perquè amb la innovació solucionin problemes reals. L’Administració pública hauria de comprar més tecnologia a les petites i mitjanes empreses, fomentar la innovació perquè es produeixi i perquè s’accepti i fer que l’accés de les empreses al finançament públic sigui més fàcil i ràpid. A més, a Espanya també falten empreses de capital risc especialitzades en tecnologia. I funciona la conjunció entre universitat i empresa? La universitat és un trampolí per entrar en contacte amb grans empreses tecnològiques. El problema és que l’estudiant es forma la idea que el mercat laboral només són aquestes grans compa- «Cal donar suport als projectes tecnològics que solucionen problemes reals» nyies i que no hi ha alternativa, ja que la universitat no es fa ressò d’iniciatives més petites, fins i tot realitzades pels mateixos exalumnes, que hagin tingut èxit. Les universitats han d’empènyer els estudiants perquè pensin idees que es puguin convertir en empreses. Quins objectius us heu plantejat per aquest any 2010? Ens volem consolidar al mercat espanyol i, en un o dos anys, sortir a fora. Ja hem donat suport a empreses nord-americanes, venent-los hores de coneixement, i tenim contactes amb integradors d’Amèrica del Sud, que per idioma és un mercat molt proper. Pròximament, traduirem el programari, que ara és en castellà i anglès, a altres idiomes per ampliar el nostre mercat. Com veieu el futur de l’empresa? Tenint en compte que la reducció del consum energètic actualment és una prioritat, podem dir que la previsió és molt bona. L’ús racional i l’estalvi d’energia requereix de tecnologia que permeti no només reduir-ne el consum sinó també entendre millor on va a parar la despesa. De fet, companyies punteres com Google i Microsoft ja s’han mogut en aquesta direcció i en els darrers mesos han anunciat que estan desenvolupant programaris per al sector energètic. Aquest és un sector molt gran i amb moltes oportunitats en el qual hi ha lloc pels jugadors més grans però també pels més petits. Nosaltres som una empresa pionera en aquest àmbit a Espanya i Europa. Això vol dir que us continuareu centrant en el sector energètic? De moment, és al sector energètic on tenim una solució finalitzada, però estem desenvolupant altres projectes en altres àmbits, com són les ciutats intel·ligents. Així, per exemple, amb Endesa desenvolupem un projecte que consisteix a monitoritzar el carrer per extreure’n les variables de contaminació, vibració, temperatura, etc. El que tenim clar, però, és que en el sector energètic hi ha grans perspectives de futur. l Catalunya emprèn 71 Dexma