Jorge Miarnau

En quina fase es troba el projecte?
Ja hem acabat de desenvolupar el producte
i és hora d’adaptar-lo al client
i, sobretot, de reforçar les vendes. En
aquest sentit, centrem els esforços a
fer acords amb integradors espanyols i
portuguesos. Hem parlat amb una cinquantena
d’empreses, amb les quals
hem contactat a porta freda per mostrar-los
el que estem fent i gairebé el
100 % ha accedit a conèixer el producte
i els ha interessat. Hi ha tres empreses
que ja ens han demanat ser socis per distribuir
la nostra tecnologia a diverses
zones d’Espanya.
Des del passat estiu,
l’empresa ha incorporat dues
persones en plantilla.
De quina manera us afecta la crisi?
Ens trobem amb retallades dels pressupostos
de grans empreses d’R+D que són
clients potencials, cicles de venda molt
més llargs i cancel·lació de vendes quasi
realitzades. A banda d’això, vam néixer
en plena crisi i, per tant, portem les mesures
contra la crisi incorporades.
Per què muntar una empresa a l’inici
d’una crisi econòmica?
El mercat laboral del nostre sector no és
una alternativa que apassioni. A Catalunya
no hi ha empreses tecnològiques
que realment siguin interessants.
Falta una aposta clara per les empreses
tecnològiques?
Sí, però cal donar suport als projectes
tecnològics no perquè facin R+D sinó
perquè amb la innovació solucionin
problemes reals. L’Administració pública
hauria de comprar més tecnologia
a les petites i mitjanes empreses,
fomentar la innovació perquè es produeixi
i perquè s’accepti i fer que l’accés
de les empreses al finançament públic
sigui més fàcil i ràpid. A més, a Espanya
també falten empreses de capital risc
especialitzades en tecnologia.
I funciona la conjunció entre universitat
i empresa?
La universitat és un trampolí per entrar
en contacte amb grans empreses tecnològiques.
El problema és que l’estudiant
es forma la idea que el mercat laboral
només són aquestes grans compa-
«Cal donar
suport als
projectes
tecnològics
que solucionen
problemes reals»
nyies i que no hi ha alternativa, ja que
la universitat no es fa ressò d’iniciatives
més petites, fins i tot realitzades pels
mateixos exalumnes, que hagin tingut
èxit. Les universitats han d’empènyer
els estudiants perquè pensin idees que
es puguin convertir en empreses.
Quins objectius us heu plantejat per
aquest any 2010?
Ens volem consolidar al mercat espanyol
i, en un o dos anys, sortir a fora. Ja hem
donat suport a empreses nord-americanes,
venent-los hores de coneixement,
i tenim contactes amb integradors
d’Amèrica del Sud, que per idioma és
un mercat molt proper. Pròximament,
traduirem el programari, que ara és en
castellà i anglès, a altres idiomes per
ampliar el nostre mercat.
Com veieu el futur de l’empresa?
Tenint en compte que la reducció del
consum energètic actualment és una
prioritat, podem dir que la previsió
és molt bona. L’ús racional i l’estalvi
d’energia requereix de tecnologia que
permeti no només reduir-ne el consum
sinó també entendre millor on va
a parar la despesa. De fet, companyies
punteres com Google i Microsoft ja
s’han mogut en aquesta direcció i en els
darrers mesos han anunciat que estan
desenvolupant programaris per al sector
energètic. Aquest és un sector molt gran
i amb moltes oportunitats en el qual hi
ha lloc pels jugadors més grans però
també pels més petits. Nosaltres som
una empresa pionera en aquest àmbit
a Espanya i Europa.
Això vol dir que us continuareu centrant
en el sector energètic?
De moment, és al sector energètic on tenim
una solució finalitzada, però estem
desenvolupant altres projectes en altres
àmbits, com són les ciutats intel·ligents.
Així, per exemple, amb Endesa desenvolupem
un projecte que consisteix a
monitoritzar el carrer per extreure’n
les variables de contaminació, vibració,
temperatura, etc. El que tenim clar,
però, és que en el sector energètic hi ha
grans perspectives de futur. l
Catalunya emprèn 71 Dexma