En profunditat 54 Bussiness angels
per homes que decideixen de forma subjectiva des de la seva pròpia visió, la qual cosa implica tots els límits que normalment s’imposen a les dones professionals pel seu gènere”. La xarxa està oberta a tots els rangs d’inversió, sense imposar mínims, el que dóna cabuda a projectes petits que perdrien atractiu en altres estructures. El Cercle coordina la posada en contacte de les emprenedores amb les inversores potencials, que es poden inscriure amb diferents perfils, des de l’empresària que vol aportar experiència i contactes a la sòcia capitalista que no s’implica en la gestió. També el factor territorial guanya pes donant resposta a la necessitat de proximitat entre inversor i emprenedor. És el cas de Lleida Business Angels (LLBA), constituïda fa un any i que compta amb una vintena de socis. L’objectiu, explica Joan Carles Piñol, soci director, «és aglutinar capital privat existent però latent a les comarques de Lleida i canalitzar-lo cap a projectes innovadors en estadi inicial que es desenvolupen al territori». A més, LLBA també ha organitzat la primera escola de business angels de Lleida per tal de donar a conèixer aquesta figura a inversors potencials. I és que precisament aquesta tasca de pedagogia és una de les claus per fer créixer el sector. Donar-se a conèixer i créixer Precisament donar a conèixer la figura del àngels dels negocis és també un dels reptes que s’ha marcat la nova associació espanyola de business angels, Aeban, que aplega 21 xarxes i que presideix Juan Roure. «Cal donar a conèixer aquesta figura i promoure-la, però no es tracta tant d’incrementar molt el nombre de xarxes com de fer que les que hi ha siguin més efectives», diu Roure. No és senzill. Una xarxa com la de l’IESE presenta prop de 60 projectes l’any, «fet que suposa tenir més d’un bon projecte a la setmana», afegeix. El sector reclama més incentius fiscals que ajudin a fer-lo créixer i consolidar-lo Hi ha, però, un altre element clau: la fiscalitat. El sector se sent discriminat respecte del capital de risc i demana incentius que ajudin a fer créixer la figura dels business angels, com ja han fet països com França. «No es tracta de demanar res especial sinó simplement que no passi com ara, que tens més incentius per comprar una empresa i vendre-la per parts que no pas per ajudar a crear-ne una de nova», explica Martín Cabiedes. L’expresident d’Europa Press Televisió és un dels inversors més actius del país, amb més d’una dècada d’inversions a les esquenes i participacions singulars com la d’Olé o, més recentment, Privalia. El primer en obrir la porta per a una millora en el tractament fiscal dels business angels ha estat el Govern català, que ha afegit en la Llei d’acompanyament dels pressupostos per a l’any 2010 una deducció de fins a 4.000 euros en el tram autonòmic de l’IRPF per a inversions en els tres primers anys de vida d’una empresa. «És important perquè pot tenir un efecte de taca d’oli cap a altres territoris, per exemple a Madrid també s’està recollint una mesura similar, i en un segon terme aconseguir la implicació del Govern central», diu Albert Colomer. Més lluny queden altres mesures com les compensacions entre plusvàlues i pèrdues, que sí que funcionen als EUA. Com explica Xavier Arquerons: «Aquí si et va bé pagues molt però si ho perds tot no et compensen res». En el fons, els business angels reclamen que se’ls reconegui com una peça clau en el foment de l’emprenedoria i en la generació de nova ocupació i innovació, dos motors indispensables per superar la crisi econòmica. L’any 2009 haurà estat un any aturat a molts sectors però a les xarxes de business angels l’arribada de projectes no ha parat i, a pesar que la crisi alenteix les operacions, un expert inversor com Cabiedes afirma que «a diferència del que passa amb el capital d’inversió o el finançament bancari, està demostrat que en temps difícils és quan surten les millors anyades». Part del capital que abans mirava cap a la borsa i el sector immobiliari es fixa ara en els emprenedors i el que abans es veia com una opció d’alt risc avui guanya interès. l En profunditat 55 Bussiness angels Avançant en la coinversió Encara és l’excepció però, a mesura que el sector madura, les operacions de coinversió –aquelles en les quals s’associen més d’un inversor– guanyen terreny. Anar plegats vol dir compartir inversió i risc, però també «demana una gran sintonia; és possible que un dels socis vulgui sortir de l’empresa en dos anys i l’altre vulgui estar-s’hi més», destaca Xavier Arquerons, un dels inversors més veterans de la xarxa de l’IESE. A la necessària conjunció d’interessos sovint s’hi suma el fre cultural i el poc costum de collaborar, un handicap que les xarxes miren de solucionar a través del treball en xarxa. La coinversió, en aquest cas publicoprivada, podria ser també la base de les noves eines de suport als business angels que s’estudien des de la Generalitat.