Jorge Miarnau

5
6
i Victor Rua, exjugadors de futbol sala,
entre d’altres; i Leaders Factory, una
empresa de coaching, que va fundar
amb Natalia Via-Dufresne, exregatista;
Jordi Sans, exjugador de waterpolo, i
Jordi Villacampa, exjugador de bàsquet.
Precisament, aquest últim encarna un
dels prototips d’èxit empresarial més insòlits.
Jordi Villacampa és l’exemple de
persona compromesa i fidel a un projecte
empresarial durant tota la seva vida.
Ell és i serà sempre la Penya. Considerat
un dels millors alers d’Europa als anys
vuitanta, Villacampa va guanyar sis títols
amb l’equip de Badalona i va jugar
158 partits amb la selecció espanyola.
En retirar-se, el jugador de Badalona es
va involucrar en el DKV com a directiu i
més endavant com a vicepresident, un
càrrec que el va portar a la presidència
l’any 1999, després de la dimissió de Genís
Llamas. Villacampa ha viscut aquests
10 anys de gestió del club amb il·lusió
tot i les dificultats. Els resultats positius
l’avalen. «El DKV està molt millor que
abans. Ara té patrimoni, una estructura
sòlida, hem guanyat 4.000 socis, fins arribar
a 7.000, i els resultats esportius estant
sent òptims», assegura Villacampa.
Aquest bon balanç és el fruit de l’esforç
i la feina diaris. Com a president executiu,
l’exjugador ha hagut de gestionar
un pressupost de 8,5 milions d’euros en
un club que genera 5,5 milions d’ingressos
ordinaris. Per competir amb altres
clubs com el FC Barcelona, un rival amb
30 milions d’euros, que triplica el pressupost
del DKV, Villacampa ha aixecat
el centre comercial Màgic Badalona i ha
hagut d’endurir les polítiques de venda
de jugadors de la cantera. Fer front a
tots aquests reptes ha estat una feina
molt semblant a la que feia quan dirigia
l’equip a la pista. «Quan ets jugador et
sents pressionat per jugar davant de milers
de persones i ara sento la mateixa
sensació quan haig de prendre decisions
vinculants pel club», assegura.
El tennis, cantera d’empresaris
Fins fa un quart de segle, les pistes de
tennis del circuit mundial eren de terra
batuda, herba o ciment i es trobaven a
clubs històrics d’arreu del món. Ara, la
tendència ha canviat i els tornejos se
celebren en instal·lacions multiusos
que requereixen pistes de materials que
s’adaptin a la seva mobilitat. Aquest és
el buit de mercat que va detectar Javier
Sánchez Vicario l’any 2000, quan va adquirir
l’empresa Greenset amb el tennista
José Antonio Conde. Greenset va començar
a construir pistes sintètiques als
anys setanta i ara en té més de 60.000
Les dues
cares de l’èxit
1 i 2. Ferran Martínez és director de la
BS Sports & Entertainment del Banc
Sabadell, i com a jugador de bàsquet,
va guanyar set Lligues, dues Copes
del Rei i una Recopa d’Europa.
3 i 4. Natàlia Via-Dufresne és actualment
relacions públiques a la Fundació de
Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB).
Anteriorment regatista, va guanyar
el campionat d’Europa l’any 2003 i
la medalla de plata a les Olimpíades
de Barcelona 92 i Atenes 2004.
5 i 6. L’Academia Sánchez-Casal és
un referent al sector i una de les
organitzacions educatives més exitoses
del tennis; va ser iniciativa dels tennistes
Emilio Sánchez Vicario i Sergio Casal, que
van guanyar l’US Open l’any 88 i el Roland
Garros l’any 90 com a parella de dobles.
repartides per tot el món. La parella de
tennis va demostrar tenir un bon olfacte
empresarial en acabar la seva carrera esportiva
amb l’adquisició de la companyia
i la construcció de les fàbriques de Barcelona
i França. L’empresa catalana ha
participat l’any 2009 a 35 campionats,
entre els quals hi ha les instal·lacions de
la Caixa Màgica de Madrid o el Màster de
Londres. De fet, tres d’aquestes pistes
acríliques són les que es troben a l’Academia
Sánchez-Casal, l’empresa que
va crear el seu germà, Emilio Sánchez
Vicario l’any 1998 amb la seva parella
de dobles Sergio Casal. Aquesta escola
de tennis és una institució educativa
d’alt nivell que va néixer per donar lloc
a un nou concepte d’educació basat en
la possibilitat de conciliar els entrenaments
amb els estudis secundaris.
L’arrencada del negoci no va ser gens
fàcil i els primers resultats negatius van
fer que se’n plantegessin el tancament.
Però el treball i l’esforç els van ajudar a
sortir endavant i a consolidar un negoci
que l’any 2009 va celebrar el seu 10è
aniversari. En l’actualitat, l’empresa
ha crescut i a la seu de Barcelona s’han
de sumar les instal·lacions de l’Abama
Golf & Spa Resort, inaugurades a Tenerife
l’any 2005, i la Naples Club and
Resort als Estats Units, que va suposar
la internacionalització de la marca l’any
2007. Durant aquests 10 anys, l’escola
ha ajudat desenes de joves promeses
com l’actual número quatre del món i
guanyador de quatre Masters Series,
Andy Murray. Emilio Sánchez assegura
que «aquest èxit és degut a una filosofia
empresarial clara: fer que la gent jove
tingui èxit en la vida, utilitzant el tennis
i l’educació com a vehicle per al desenvolupament
personal».
No tots els tennistes continuen
lligats a la seva disciplina quan es retiren.
L’exemple és el tenista Jordi Arrese,
medalla de plata als Jocs Olímpics
de Barcelona i número 23 del rànquing
de l’ATP. Un any i mig després de retirarse,
Arrese va obrir el primer restaurant
FresCo a Barcelona, amb el seu germà
bessó Víctor i dos socis més, sota la filosofia
de dieta sana per a esportistes
amb productes sans, naturals i per a tot-
Contrapunt 105 Campions en negoci