Jorge Miarnau

des revelen que la indústria alimentària
espanyola encara presenta un grau
d’atomització força elevat, amb 31.106
empreses l’any 2008 –més del 96 %, petites,
de menys de 50 empleats–, tal i
com explica al seu informe econòmic
la Federación Española de Industrias
de la Alimentación y Bebidas (FIAB).
Una disminució de l’1,23 % respecte a
l’any anterior. Dunia Moreno, cap de
vendes d’Unilever Foodsolutions, es
va posicionar tanmateix en defensa
d’aquestes grans companyies de la
venda al detall: «Jo crec que el mercat
és tan ample, hi ha tantes necessitats
dels consumidors, que hi ha cabuda per
a tothom: per al botiguer, però també
per als supermercats, hipermercats,
etc.». Unilever no és distribuïdora,
sinó fabricant i un gegant del sector
alimentari, ja que posseeix 400 marques
i opera a més de 150 països.
Així, les principals queixes envers
la distribució vénen dels productors,
que consideren que estan sotmesos a
«abusos», com ara els llargs terminis de
pagament i el desequilibri en els preus:
els distribuïdors paguen als productors
molt poc pels productes però després,
de cara al consumidor, els encareixen,
de manera que s’emporten uns beneficis
que els pagesos es miren amb impotència.
Aquesta situació econòmica
va provocar una competència en forma
de guerra de preus en la gran distribució
que va beneficiar els consumidors.
Però ningú pensa en els productors,
que pateixen baixades freqüents en
els preus dels aliments, la disminució
del consum i una «excessiva burocràcia
que frena el creixement».
També, una «regulació poc flexible»
encara més estricta a Catalunya,
segons Picazos, on en el cas dels productes
ecològics «hi ha un model únic,
amb control oficial». «La certificació del
Consell Català de la Producció Agrària
Ecològica (CCPAE) és obligatòria per
determinar la denominació de producte
ecològic, i a més val entre un 0,8 %
i un 1,2 % de la facturació subjecta a
control, és a dir, del preu de tots els
productes produïts i envasats dins de
Catalunya. A Espanya i fins i tot a Euro-
Josep Barbany
President del Mercat Carni-Ramader
i Avícola de Barcelona
Va néixer l’any 1956 a Barcelona.
És llicenciat en Direcció d’Empreses
per la UAB i va començar a treballar
com a director gerent i propietari de
l’empresa Margarita March Bosch. A
més d’exercir de president del Mercat
Carni de Barcelona, forma part
de la junta directiva de l’Associació
d’Indústries de la Carn i del Comitè
Executiu de la Federació Catalana
d’Indústries de la Carn (FECIC).
Marc Mas
Soci fundador
d’Hortetdelbaix.com
Tècnic superior de Màrqueting i
Gestió Comercial, té 26 anys i prové
d’una família amb diverses generacions
de pagesos. Es defineix com
una persona creativa, i fa disseny
de pàgines web, publitrameses i
promocions comercials. La seva feina
a Hortetdelbaix.com consisteix a
potenciar la interactivitat a la web,
facilitar les comandes i presentar els
productes d’una manera clara.
Andreu Mirete
Administrador
gerent de Dipac
Nascut a Barcelona l’any 1948 i amb
una trajectòria laboral iniciada dins
de l’empresa familiar, Mirete és el
gerent de Dipac, que ven a l’engròs
bàsicament peix i marisc congelat.
L’any 1988, els socis fundadors van
engegar el negoci i, 11 anys més tard,
es van traslladar a Sant Vicenç dels
Horts, on disposen d’un frigorífic de
1.800 m². L’empresa de congelats va
absorbir Sociedad Solglass, SL.
A debat 63 La indústria alimentària