Jorge Miarnau

L’any 2007 va desembarcar a Barcelona el Keiretsu
Forum, una macroxarxa d’inversors dels Estats Units.
En profunditat 52 Bussiness angels
Berta Roig · Fotos: cedides
Se’ls coneix com els àngels dels negocis
perquè intervenen allà on la majoria
dels inversors institucionals i el finançament
bancari no vol participar, és a
dir, projectes molt embrionaris on el
risc és elevat. I són molt més que socis
financers, perquè sovint s’impliquen en
el projecte aportant experiència i acompanyant
els emprenedors.
Aquest és el perfil de soci que va buscar
Òscar Vila, fundador d’On Laser, que
desenvolupa aplicacions làser i que en
comercialitza una de concreta per al marcatge
en la indústria dels taps de suro.
Ha estat un procés laboriós des de l’inici,
l’any 2006, quan uns estudiants de l‘MBA
de La Salle es llançaven a fer el pla d’empresa,
i en aquest camí Vila reconeix que
l’entrada d’un business angel ha estat
determinant. «És un exdirectiu d’empresa
industrial que ens ha ajudat sobretot
a conèixer els processos industrials i per
tant a acostar-nos a les necessitats dels
nostres clients potencials», explica.
Aposta pels emprenedors
Per tal que emprenedors i business angel
es posin en contacte són vitals les
xarxes d’inversors privats. A Catalunya
Les xarxes
de business
angels posen
en contacte
inversors i
emprenedors
aquest sector ha crescut força en els
darrers anys, però encara és poc madur
respecte a països de l’entorn. Va ser a
partir de l’any 2000 i sota l’impuls del
CIDEM que es va començar a estructurar
aquest tipus d’inversió que fins
aleshores s’havia fet de manera aïllada
i informal, i va néixer la xarxa d’inversors
privats de l’IESE. «Vam detectar
una demanda creixent d’inversors que
volien entrar en empreses no cotitzades
i ens vam posar en contacte amb l’IESE
per organitzar un programa de formació»,
explica el gerent de finançament
d’ACC1Ó, Oriol Sans.
Des que l’any 2003 es va constituir
la xarxa d’inversors privats de l’IESE
s’han fet més de 40 fòrums amb prop de
300 projectes presentats i 22 operacions
tancades. El centenar d’inversors associats
amb què compta la converteixen en
la xarxa més gran d’Espanya. «Hi trobem
des d’un directiu que s’acaba de jubilar
fins a un emprenedor que ha venut la
seva empresa i vol participar en la creació
de nous projectes, passant per les
family offices», diu el director de la xarxa,
Juan Roure. El paper de les famílies
empresàries, afegeix, comença a tenir
un pes elevat. «Hi destinen una part del
seu patrimoni per fomentar l’emprenedoria
i alhora per promoure aquest esperit
entre els seus membres més grans,
com una manera de mantenir-se actius,
i entre els més joves, que aprofiten per
formar-se com a empresaris».
Un dels inversors més veterans de
la xarxa de l’IESE és Xavier Arquerons,
que ha tancat 18 operacions en més de
20 anys. «Abans de conèixer la figura
del business angel i de fer el curs de formació
ja feia temps que em dedicava a
prendre participacions minoritàries en
empreses», explica. Per a Arquerons
–que prové de la indústria de la distribució
alimentària– el sector no és l’element
determinant, tot i que prefereix
invertir en negocis propers a la seva experiència
i que aportin sempre un punt
d’innovació. El més important, però «és
que l’emprenedor sigui una persona que