Jorge Miarnau

les ONG. La solució de bona part dels
problemes econòmics i socials del món
requerirà ara de l’aportació conjunta
de diferents actors: administracions
públiques, empreses, ONG, sindicats...
Amb el temps, constato que hi ha més
capacitat per a una entesa entre el món
empresarial i les organitzacions socials,
i també més voluntat de col·laborar.
Caldran aliances estratègiques entre
els dos sectors, perquè els uns poden
aprendre dels altres i es poden complementar.
Però és imprescindible que les
companyies incorporin bones polítiques
de Responsabilitat Social Empresarial.
Mentre que per part de les ONG, cal que
siguin capaces de mirar-se les empreses
com a agents claus per al creixement i la
generació de riquesa i com a facilitadors
de serveis públics de qualitat.
La crisi econòmica ha afectat tan
durament Espanya perquè no es va
fer una adequada previsió ni una
correcta gestió del canvi?
El que vivim actualment és el canvi per
crisi, que és necessari fer però que té
un cost molt alt, perquè agafa en un
moment de molta debilitat. Hi ha un
altre tipus de canvi, el reactiu: es preveu
que el context canviarà i t’avances
a aquest fet. Això a Espanya no ho hem
sabut fer. Fins i tot, quan ja el context
començava a canviar, la nostra resposta
a la crisi va venir mesos més tard que
en altres països. Tanmateix, hi ha un
tercer tipus de canvi, que és el més interessant:
el canvi anticipat, que vol dir
que quan les coses van bé ja afrontes
estratègies perquè en el futur encara
et vagi millor. I en aquest cas a Espanya
sí que s’ha fallat estrepitosament.
La gran llàstima ha estat no saber fer
un canvi anticipat fa vuit o nou anys
per desenvolupar un tipus d’economia
molt més basada en el coneixement i
en la innovació. Ara s’està intentant
fer, però no es veuran els resultats fins
d’aquí a uns anys i amb resultats més
limitats que els que obtindran països
que van saber avançar-se al canvi.
Assumint que s’ha reaccionat tard,
com a mínim, s’afronta el canvi per
crisi de la millor manera possible?
La resposta política és adequada des del
punt de vista social i insuficient des del
punt de vista econòmic i productiu. Com
que s’ha reaccionat tard i no es disposa
d’un model econòmic alternatiu desenvolupat,
no hi ha una resposta clara ni
amb una direcció concreta. D’altra
banda, hi ha una sèrie de tabús que no
estan solucionats, com el de la regulació
del mercat laboral. Cal analitzar, per
exemple, per què Espanya sempre té el
doble d’atur que altres països. I per què
Espanya ha incrementat tant l’atur en
12 mesos quan altres països han tingut
polítiques més actives de repartiment
de la feina per evitar abusar dels expe-
dients de regulació d’ocupació (ERO).
Les posicions crec que estan massa enquistades
entre el sector empresarial i
el Govern socialista.
«El que vivim
ara és el canvi
per crisi, que
és necessari
però que té un
cost molt alt»
En quina posició es troben les empreses
catalanes i espanyoles respecte als
principals països europeus per poder
competir a escala internacional?
Podem competir a bon nivell. Són destinacions
especialment interessants
Àsia, en primer lloc, i Nord Amèrica.
Si ens centrem en les petites i mitjanes
empreses catalanes, en els darrers 10
anys a moltes d’elles el mercat espanyol
els ha estat suficient per expandir-se,
ja que creixia a uns ritmes molt
accelerats. Ara que el mercat espanyol
està en restricció i ho estarà durant
més temps que altres mercats, ja no
hi ha excusa i cal anar a l’exterior. Els
productes que fabriquem i els serveis
que oferim són bons i tenim prou capacitat
per afrontar aquest moment.
Això sí, hi ha una qüestió d’idioma
que és fonamental: el nivell d’anglès
dels nostres empresaris és clarament
insuficient. I també cal fer més internacionals
les empreses, amb plantilles
constituïdes per persones d’arreu del
món, que ens puguin facilitar el fet
d’establir xarxes de contactes més
enllà de les nostres fronteres.
Hi ha una data final per a la crisi?
Crec que l’any 2011 serà clarament millor
que l’any 2010. En canvi, no estic
convençut que l’any 2010 sigui millor
que l’any 2009. A partir de l’any 2011,
les coses segurament milloraran. l
En profunditat 59 Ignasi Carreras