Jorge Miarnau

A debat 66 La indústria alimentària
sinó també de l’Administració, «una
certa cultura alimentària, fins i tot a
l’escola», segons coincideixen tots els
participants al Debat Vincles.
A Joan Picazos, gerent de Biocop
Productos Biológicos, el tema li toca
molt de prop, perquè «el desconeixement,
la falta de divulgació pública i
la dificultat d’accedir als aliments ecològics
i naturals, fa que el seu consum
no arribi ni al 0,3 %». I bé que podrien
ser una alternativa de sortida per a la
malparada indústria alimentària com
succeeix en altres països, on la seva difusió
és extensa i els consumidors els
inclouen, cada vegada més, als cistells
de la compra. «Fa anys que pensem que
arribarà el boom de l’agricultura ecològica,
però encara hi ha molt camí per recórrer.
Es tracta de canviar la percepció
del consumidor i per això es requereix
temps, inversions i esforç. Cal una reformulació
del sector».
Un sector que, amb el temps, ha
patit el vaivé de les modes i les tendències:
«Abans, menjar bacallà era
cosa de pobres; ara, en canvi, és un
producte de luxe –explica Mirete–,
com a conseqüència del canvi en la
seva productivitat i accessibilitat».
Una reformulació que s’ha de basar
en guanyar dimensió. La concentració
d’empreses productores aconseguirà
La producció
alimentària
catalana suposa
el 22 % del
total del sector
a Espanya
que aquestes siguin més fortes i puguin
travessar fronteres; però a més,
incidirà «en la major importància de la
marca i en el servei, que hauria de ser el
punt fort de la indústria alimentària», i
en un posicionament clar de les distribuïdores
i les seves marques, que han
d’aprendre a desplegar totes les seves
armes de gestió. És a dir, s’ha de fer
una total reestructuració del sector,
segons els experts, amb més empenta
a les botigues especialitzades –que pateixen
menys la crisi– i el focus posat en
la internacionalització i en la recerca i
el desenvolupament (R+D), per tal de
garantir creixements de futur.
El valor de les exportacions d’aliments
espanyols va pujar l’any 2008 a
16.412 milions d’euros, un increment
respecte a l’any 2007 (16.116 milions),
més acusat si comparem la xifra amb la
de l’any 2006 (13.841 milions segons
les dades disponibles a la FIAB). Aquest
dinamisme té força a veure amb la bona
salut de la qual gaudeix la cuina espanyola,
gràcies, entre altres raons, als
professionals mediàtics, però també a
les campanyes i les accions de promoció
específica que fan que els productes
del país millorin el seu reconeixement
a la resta del món.
D’altra banda, l’R+D s’erigeix en la
indústria alimentària com un factor estratègic
molt rellevant, que potencia les
millores competitives de les empreses.
«Més, si cap, en un sector on els processos
tradicionals són implícits en la
seva pròpia activitat», afirma Barbany.
Calen, doncs, iniciatives com les de la
Federació Catalana d’Indústries de la
Carn (FECIC), que, amb un pressupost
aproximat de 10 milions d’euros, desenvolupen
les noves tecnologies o n’implementen
algunes encara inexistents
en el sector. Així es fomentarà la formació
virtual, es milloraran els embotits
curats, s’elaboraran productes sense
porc per arribar a mercats fins ara vetats
per qüestions culturals, s’aprofitarà la
sang animal obtinguda als escorxadors
(que té importants nutrients), es treballarà
en l’estalvi d’aigua i d’energia,
i es faran servir els residus de l’activitat
de les empreses càrnies per generar
energia renovable. De moment, però,
el percentatge que la indústria alimentària
espanyola destina a la recerca, el
desenvolupament i la innovació (R+D+I)
és un 0,26 %, una mica més que el de la
UE (0,24 %), però lluny del dels Estats
Units (0,35 %), Austràlia (0,4 %) i el
Japó (1,21 %), segons la FIAB.
Potser posant els recursos que calguin
per anar augmentant progressivament
aquesta xifra, l’any 2010 podria
ser el de la recuperació del consum alimentari,
com va anunciar fa mesos el
Govern de l’Estat. El sector, a més, està
pendent de l’actuació del nou Comissari
de Competència europeu, Joaquín
Almunia, i dels objectius establerts per
la presidència d’Espanya a la Unió Europea,
que va donar el tret de sortida
el passat 1 de gener. l