Jorge Miarnau

Fem Cambra 74 Low cost
del canal de descompte, a través del
qual es comercialitzen els excedents.
Amb tot, el catedràtic també destaca
que hi ha un seguit d’empreses que han
optat per no sumar-se a la moda low
cost. «El luxe, l’exclusivitat i la creació
de forts vincles amb els clients són
atributs que el consumidor percep com
a valor i hi ha un tipus de públic que
està disposat a pagar el que faci falta»,
explica. Per tant, «la convivència
d’aquests dos models és viable, sempre
i quan cada un d’ells potenciï el seu fet
diferencial», afegeix l’expert.
Repensar el producte o el servei
Malgrat tot, moltes de les propostes
que s’engloben sota l’etiqueta low
cost no ho són i sota aquest paraigua
El model ‘low
cost’ i el del
luxe poden
conviure si cada
un potencia les
seves diferències
moltes empreses han dut a terme, per
estratègies de màrqueting, iniciatives
que en realitat són de low price.
En aquest sentit, Valls assenyala que
«la proposta de valor és el que ajuda
a discernir entre low cost i low price»,
dos conceptes que sovint es confonen.
En canvi, la seva explicació és clara:
low price és vendre el mateix producte,
però a un preu més baix. En canvi, low
cost és molt més que això, significa repensar
el producte o servei des de la
base, de manera que s’aconsegueixin
estalvis amb més satisfacció. La confusió
és comuna, ja que, segons Valls,
«moltes empreses s’han apuntat a
aquesta moda. A vegades es tracta de
companyies que el que fan és desferse
d’estocs i per això ofereixen preus
baixos». Amb tot, no es pot obviar
que, amb la crisi, els clients demanen
preus baixos i la caiguda del consum
obliga les empreses a replantejar les
polítiques de preus i també a revisar
la marca i la promoció.