Jorge Miarnau

Vanessa Pérez · Fotos: Joan Morejón
Volia ser inventor i inventa ciutats. Quin és
el seu segell?
Ni en tinc ni en vull tenir perquè significaria
estar subjecte a un estil. Potser m’interessaria
si fos un geni però, com que no ho sóc,
miro de resoldre els problemes dels clients
aportant imaginació, creativitat i innovació.
No sóc un artista, sinó un dissenyador.
preses i, de l’altra, les institucions. Només
si aquest potencial creatiu es vehicula bé a
través d’empreses que sàpiguen fer negoci i
les institucions capten el valor diferencial del
disseny la cosa quallarà.
Així, cal potenciar l’ús social del disseny?
El disseny és clau per la millora d’una ciutat.
De fet, Barcelona és un exemple de com el bon
disseny pot ajudar a progressar socialment.
0Cal seguir aquest camí innovador.
Juli Capella
I com ha de ser un bon disseny?
Anònim i econòmic, tot i que sovint ens arriba
la caricatura d’un tipus de disseny que jo no
comparteixo i que esdevé car i estrambòtic.
Com conceptualitza una ciutat?
Com la ciutat per als vianants. El cotxe, en una
ciutat civilitzada, ha d’estar on no faci nosa
als ciutadans. El repte és crear un sistema de
transport públic que sigui més eficient, menys
contaminant i menys agressiu. A més, alguns
solars es podrien destinar a zones verdes.
Més parcs i menys cotxes. Difícil quan el
nucli urbà està exprimit.
En els darrers anys l’eslògan ha estat el de
construir per créixer. Però les ciutats a vegades
també es fan deconstruint. Més que crear
Barcelona ex novo és necessari desurbanitzarla
i redissenyar-la.
Com imagina la Barcelona del futur?
És diferent com imagina un la ciutat de forma
realista a com ho fa com a desig. Si seguim
la tendència actual m’imagino una ciutat
caòtica, com la part pitjor de Blade Runner,
on hi ha un fals respecte pel que és antic i
on el que és modern esdevé groller. Amb tot,
Barcelona es pot convertir en la capital de la
creativitat i la innovació perquè disposa dels
valors necessaris.
Per tant, és una ciutat creativa.
Per les dimensions i pel passat històric és un
bressol fantàstic d’imaginació creativa. Amb
tot, en els darrers anys hi ha hagut un ensopiment
en relació amb altres indrets d’Espanya i
del món, que avancen més ràpidament.
Com podem capgirar la situació?
Cal conjuntar la creativitat que hi ha amb qui
la pot desenvolupar; d’una banda, les em-
Està d’acord amb aquells que diuen que
Barcelona està sobredissenyada?
Aquestes persones es refereixen al fet que hi
ha quatre o cinc edificis molt cridaners i això
és la part folklòrica del disseny. Que no s’han
adonat que hi ha mobiliari urbà que no acaba
de funcionar, que encara ens falta espai verd
i que hi ha molta contaminació? Barcelona
està relativament ben dissenyada però no
hiperdissenyada.
Creu que s’innova prou en el seu sector, el
de l’arquitectura?
En els darrers 15 anys hi ha hagut una certa
revolució amb nous materials de la mà de la
consciència ecològica, però en l’arquitectura
hem innovat tan poc que encara no s’ha arribat
a la industrialització. Això és degut al
fet que hi ha moltes petites empreses sense
capacitat de recerca en aquest camp.
Barcelona és una ciutat prou sostenible?
L’arquitectura és insostenible i Barcelona, la
veritat, és a anys llum de ser sostenible. Tot
acte humà crea un desequilibri i el que s’ha
de mirar és que sigui el més lleu, raonable i
compensat possible.
Podem parlar d’internacionalització del
disseny que es fa des d’aquí?
Més aviat d’una certa apreciació gràcies a
l’esforç d’institucions com el FAD o el BCD, i
de persones com Tusquets, Mariscal o darrerament
Martín Ruiz de Azúa i Emili Padrós.
I a vostè, on el situem?
Jo sóc dels que ha viatjat arreu portant la
bandera del disseny barceloní i actualment
tinc alguns projectes d’hotels a Munic i a Budapest.
No tinc cap obsessió per ser internacional
i no crec que per fer projectes fora els
faci millor o sigui més bon arquitecte. l
Dissenyar i teoritzar. Així
entén la seva professió Juli
Capella (Barcelona, 1960), un
tastaolletes creatiu. I citant
Gaudí, explica: «L’arquitecte
té dues cames, la teoria i
la pràctica». I això ha fet.
Promoció de la teoria del
disseny a través de la direcció
de revistes com De diseño
i Ardi, la presidència del
FAD i altres institucions, el
comissariat d’ exposicions
internacionals, etc. I crear i
construir. Els hotels Omm i
Diagonal de Barcelona o el
centre d’oci Heron City són
algunes de les seves obres.
Capella assenyala la Casa
Llotja de Mar com un dels
seus edificis favorits perquè és
una de les poques mostres de
neoclàssic que es conserva. En
destaca la rotunditat i també
la versatilitat. Una qualitat
aquesta última «que només té
la bona arquitectura». Segons
Capella tan sols té un punt
fosc: a la borsa es mercadejava
amb espècies i amb esclaus.
Però això, assegura, «no va
ser culpa de l’arquitecte
sinó de la gent que el va
fer construir i, per sort, els
nous usos el redimeixen».
Espai Llotja 103 Juli Capella