Jorge Miarnau

convergir amb els d’altres països del
nostre mateix nivell cultural i econòmic,
en els quals els ciutadans arriben
a casa a primera hora de la tarda.
Des dels anys quaranta, Espanya
es troba en un fus horari equivocat,
el de Berlín, quan li correspon el de
Greenwich. Aquesta anomalia, igual
que l’aparició de la pluriocupació a
la postguerra, van donar lloc als nostres
horaris actuals, els quals, entre
d’altres conseqüències, van impedir la
conciliació entre la feina i la vida privada.
Aquests horaris afecten la cohesió
familiar, discriminen la dona (sobretot
si és mare), fan minvar la productivitat,
incrementen el fracàs escolar, ens treuen
temps de son i incideixen en la salut
i la sinistralitat laboral i de trànsit.
Romandre més temps en el lloc de
treball no millora el rendiment; per estrany
que sembli, l’empitjora. Segons
Eurostat, l’Oficina d’Estadístiques de
la Unió Europea, a Espanya es treballen
1.816 hores l’any, 162 més que la
mitjana dels Quinze (és a dir, sense
incloure els països de l’Est) que és de
1.654 hores anuals; en l’extrem contrari
se situen Holanda (1.327 hores),
Alemanya (1.451) i Dinamarca (1.516),
nacions per a les quals, curiosament,
els indicadors econòmics vaticinen
una recuperació més ràpida que per a
Espanya. En canvi, en l’índex de productivitat
només sobrepassem en la
Unió Europea a Portugal i als països de
l’Est. És a dir, hem de treballar menys
hores però millor.
Romandre més
temps en el
lloc de treball
no millora el
rendiment, sinó
que l’empitjora
En la majoria dels casos, passar
més temps a la feina és contraproduent,
no només perquè disminueix
l’atenció –sembla impossible que una
persona que porti 10 hores a la feina la
faci amb eficàcia, creativitat i satisfacció–
sinó també per la tensió que generen
en les persones les dificultats per
compaginar –en una societat moderna,
amb la plena integració de la dona en
el circuit econòmic– la vida personal,
familiar i laboral. Per això, l’harmonització
d’aquests àmbits marca una
línia de progrés a la qual no podem ser
indiferents. La cultura d’aquest país, a
diferència d’altres països occidentals,
és encara contrària a la prevalença de
la intensitat per sobre de l’extensió
horària, però cada dia s’alcen més veus
a favor; entre elles, i des de fa més de
sis anys, la de la Comissió Nacional
per a la Racionalització dels Horaris
Espanyols. Aquesta Comissió Nacional
aposta per uns horaris més racionals i
per l’aplicació de bones polítiques de
conciliació, ajustades el màxim possible
a les necessitats –personals, familiars,
socials– de cada empleat i als
seus desitjos de realitzar-se no només
a la feina, sinó també fora.
Des de la Comissió Nacional per a la
Racionalització dels Horaris Espanyols,
considerem que els empleats han de ser
responsables amb els objectius marcats
i amb el compliment estricte d’un horari
sota la vigilància d’un cap autoritari.
Les jornades rígides, en les quals «s’escalfa
la cadira» encara que no s’estigui
fent res útil, han de donar lloc a unes
jornades que permetin equilibrar la part
personal amb la professional. Els gestors
empresarials han d’anar envers una
direcció basada en els resultats; reemplaçar
les reunions vagues i inconclusives
per d’altres d’agenda clara i amb
el temps prefixat per endavant; atendre
els requeriments personals dels seus
treballadors; valorar-los per la seva
eficiència i no pel seu esforç presencial.
Tot això ho necessiten les empreses per
frenar l’absentisme dels empleats, millorar-ne
el rendiment, propiciar un bon
Gestió empresarial 11 Jornada laboral i productivitat
Espanya, tercer país on més hores es treballen
Espanya ocupa el tercer lloc del rànquing
de països de l’OCDE on més
hores es treballen, i el segon lloc del
rànquing dels països de la Unió Europea
dels 15 estats membres.
Grècia 1.933 hores/any
Estats Units 1.821 hores/any
Espanya 1.815,8 hores/any
Dinamarca 1.516 hores/any
Alemanya 1.451 hores/any
Holanda 1.327 hores/any
Dades de l’Oficina
d’Estadística de la Unió
Europea, de l’any 2008.