Jorge Miarnau

Antoni Ros Marbà
L’alquimista de la partitura
Antoni Ros Marbà és un dels millors directors d’orquestra del món. Ha tingut la sort
de conviure amb músics de la importància d’Eduard Toldrà, Sergiu Celibidache, Jean
Martinon o Herbert von Karajan. La majoria d’éssers humans consideren que l’oxigen
és l’essencial per a la seva supervivència, però Ros Marbà respira un altre aire,
l’ingredient químic essencial del qual és la música. Sense música no podria viure. Per
això, amb 72 anys, continua al peu del canó i pensa seguir molt temps batuta en mà.
Ester López · Fotos: ojoxojo
Fill del barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet
de Llobregat, el mestre Ros Marbà
va aconseguir superar els prejudicis del
lloc i de l’època en què li va tocar viure
la joventut. «Sóc fill d’una família humil
i n’estic orgullós. El meu pare, que
tenia un petit negoci de lampisteria,
va veure clar que jo no tenia la intenció
de seguir amb el negoci familiar i em
va donar suport per estudiar música,
en plena postguerra espanyola». Ros
Marbà estarà agraït tota la vida a la
professora que li ensenyava música a
l’escola, de petit, i que ja va recomanar
als seus pares que portessin el jove
Antoni al conservatori. I evidentment,
agraeix la valentia dels seus progenitors,
que van ajudar-lo a embarcar-se en
una aventura que no estava tan clar que
permetés al noi aportar diners a casa,
en un moment en què feien tanta falta.
Però no va caldre massa temps perquè
aquesta aposta sortís bé: «Aviat vaig
començar a treballar, tocant a sales de
festes, balls, funerals, casaments... Feia
el que calgués per ajudar a portar alguns
calerons a la família», recorda.
I mai més a la vida ha deixat la música.
Fins al punt que Ros Marbà s’ha
convertit en un director d’orquestra de
fama internacional, amb una trajectòria
envejable. Ha estat director titular
de l’Orquestra Simfònica de RTVE, de
la Ciutat de Barcelona, de l’Orquestra
Nacional d’Espanya i de l’Orquestra de
Càmera d’Holanda. Va dirigir l’Orquestra
Filharmònica de Berlín, convidat pel
mestre Von Karajan. Ha dirigit amb èxit
els títols més emblemàtics de l’òpera
mundial i també ha cultivat la sarsuela.
Per la seva carrera ha estat guardonat,
entre d’altres, amb el Premi Nacional de
Música del Ministeri de Cultura i la Creu
de Sant Jordi de la Generalitat. Actualment,
és director titular de la Reial
Filharmònica de Galícia, professor de
l’Escola Superior de Música Reina Sofia
de Madrid i director de l’Escola d’Alts
Estudis Musicals de Galícia.
Músic total
Ros Marbà va tenir clar des de jove que
es volia dedicar a dirigir: «Volia ser un
músic total», assegura. La seva concepció
de la música com quelcom d’extraordinari,
que cal respectar i abordar amb
la màxima veneració, la va incorporar
gràcies al contacte amb dos músics que
ell considera els seus referents indiscuti-
bles: Eduard Toldrà i Sergiu Celibidache.
«A Toldrà el vaig tractar durant quatre
o cinc anys, quan jo era adolescent. Em
va deixar una petjada extraordinària i
després tota la meva vida l’he tingut
com a font d’inspiració, perquè era un
home fet a si mateix, molt culte i d’una
ètica extraordinària, davant de la vida
però també de la música».
El segon gran referent, Celibidache,
va marcar Ros Marbà en molts sentits, i
no sempre van tenir una bona relació:
«El vaig conèixer passats els 20 anys. Va
ser un dels millors directors d’orquestra
de tots els temps i un gran pensador.
Sens dubte va ser un geni, completament
enemic de la mediocritat. Per això
mateix, i com la majoria de genis, era
una persona molt difícil. Et posava uns
reptes extraordinaris. Fins a un cert
punt podia arribar a ser castrant perquè
era molt dur, irreductible. Però si podies
superar aquesta duresa, et feies més
fort. Podia ser encantador, abominable,
graciós o antipàtic. Ho era tot. Però era
un músic molt gran. Per a mi es troba
entre els tres o quatre millors directors
d’orquestra de tots els temps».
Concep la música com quelcom
d’extraordinari, que cal respectar i
abordar amb la màxima veneració
Perfil 109 Antoni Ros Marbà