Jorge Miarnau

B.Roig · M.Casanovas Fotos: ojoxojo
En portada 16 Jorge Miarnau
L’estiu passat es posava en marxa la
fusió de Comsa i Emte, fet que constituïa
la vuitena companyia espanyola
del sector i trencava un dels tòpics sobre
l’empresariat català, que parla de
la dificultat que dues empreses familiars
es posin d’acord per fer una operació
corporativa per guanyar grandària.
Ha estat un procés difícil?
És cert que no és gaire habitual però
no som les primeres empreses familiars
que s’uneixen ni serem les últimes. En
el nostre cas feia temps que registràvem
uns creixements importants i teníem
clar que havíem de buscar algun
tipus d’operació corporativa per continuar
creixent, perquè creiem que en el
mercat actual i per abordar l’expansió
internacional es necessita més grandària.
És en aquest context que va sorgir
l’oportunitat de fer aquesta integració
amb Emte, i un cop ens vam posar
a treballar vam arribar a un acord amb
relativa facilitat.
Quan es planteja l’operació?
Ho havíem parlat ja en alguna ocasió,
sobretot arran de la sortida d’Emte
del grup Agbar (l’any 2006), tot i que
en aquell moment no va ser possible.
Vam recuperar el projecte al final de
l’any 2008 i el juliol de l’any 2009 vam
signar l’acord. Ha estat un procés relativament
ràpid.
El context de crisi ha actuat com a
accelerador?
No estàvem pensant en la crisi en plantejar
la fusió, sinó que totes dues companyies
pensàvem des de feia anys en la
necessitat de guanyar grandària tant a
Espanya com al món, i és veritat que pel
mig ha aparegut la crisi, però aquest no
ha estat el motiu de buscar la fusió.
Quines passes queden per fer per tal
de finalitzar el procés de fusió?
La integració com a tal ja està feta però
la feina interna que queda necessitarà
encara un temps; treballem amb un horitzó
de dos anys. L’any 2010 serà molt
Jorge Miarnau i Carles Sumarroca, president i vicepresident executius de Comsa Emte.
fort en aquest sentit, però hi haurà
coses que requeriran una mica més
de temps perquè la veritat és que una
operació d’aquestes característiques no
és fàcil: som 8.600 persones presents
a més de 14 països, i hi ha un munt de
tasques que s’han de desenvolupar de
definició d’agenda, d’integrar sistemes,
de canviar processos... Les organitzacions
s’assemblaven però no són
iguals (una és més central i l’altra més
distribuïda), i hem de fer que en sigui
una d’única. Per això calculo que tot el
procés es tancarà cap a l’any 2011.
Quines són les claus per tal que un negoci
familiar arribi a ser un dels grups
més grans del sector a Espanya?
Primerament és una qüestió de temps.
En el nostre cas som una empresa de
115 anys d’història en els quals hem
anat creixent de manera constant. A
més, en aquests últims 15 anys, a Espanya,
el mercat ha ajudat molt i hem
pogut créixer amb nivells del 15 i el
20 %. A aquest impuls s’ha de sumar
l’aposta per una gestió molt professionalitzada.
Tota aquesta experiència i
l’especialització ferroviària i tecnològica
són els elements que ens han
portat fins aquí, fins on som avui.
Què es guanya amb la fusió?
Grandària, experiència internacional,
capacitat tecnològica i financera per
fer més coses... Per jugar a la Champions
has de tenir unes dimensions
determinades i per treballar a Espanya
i estar present a 15 països també has
de tenir volum. Això és potser el més
evident però alhora cal tenir en compte
que som empreses amb sinergies, no
som dues constructores o dues installadores,
fem coses diferents, complementàries
moltes vegades, i sovint per
als mateixos clients, amb la qual cosa
amb la fusió també podrem oferir millors
serveis a aquests clients.