Jorge Miarnau

per homes que decideixen de forma
subjectiva des de la seva pròpia visió,
la qual cosa implica tots els límits que
normalment s’imposen a les dones professionals
pel seu gènere”. La xarxa està
oberta a tots els rangs d’inversió, sense
imposar mínims, el que dóna cabuda a
projectes petits que perdrien atractiu en
altres estructures. El Cercle coordina la
posada en contacte de les emprenedores
amb les inversores potencials, que
es poden inscriure amb diferents perfils,
des de l’empresària que vol aportar experiència
i contactes a la sòcia capitalista
que no s’implica en la gestió.
També el factor territorial guanya
pes donant resposta a la necessitat
de proximitat entre inversor i emprenedor.
És el cas de Lleida Business
Angels (LLBA), constituïda fa un any i
que compta amb una vintena de socis.
L’objectiu, explica Joan Carles Piñol,
soci director, «és aglutinar capital privat
existent però latent a les comarques
de Lleida i canalitzar-lo cap a projectes
innovadors en estadi inicial que es desenvolupen
al territori». A més, LLBA
també ha organitzat la primera escola
de business angels de Lleida per tal de
donar a conèixer aquesta figura a inversors
potencials. I és que precisament
aquesta tasca de pedagogia és una de
les claus per fer créixer el sector.
Donar-se a conèixer i créixer
Precisament donar a conèixer la figura
del àngels dels negocis és també un
dels reptes que s’ha marcat la nova associació
espanyola de business angels,
Aeban, que aplega 21 xarxes i que presideix
Juan Roure. «Cal donar a conèixer
aquesta figura i promoure-la, però no es
tracta tant d’incrementar molt el nombre
de xarxes com de fer que les que hi
ha siguin més efectives», diu Roure. No
és senzill. Una xarxa com la de l’IESE
presenta prop de 60 projectes l’any, «fet
que suposa tenir més d’un bon projecte
a la setmana», afegeix.
El sector
reclama més
incentius fiscals
que ajudin a
fer-lo créixer i
consolidar-lo
Hi ha, però, un altre element clau:
la fiscalitat. El sector se sent discriminat
respecte del capital de risc i demana incentius
que ajudin a fer créixer la figura
dels business angels, com ja han fet països
com França. «No es tracta de demanar
res especial sinó simplement que no
passi com ara, que tens més incentius
per comprar una empresa i vendre-la per
parts que no pas per ajudar a crear-ne
una de nova», explica Martín Cabiedes.
L’expresident d’Europa Press Televisió
és un dels inversors més actius del país,
amb més d’una dècada d’inversions a les
esquenes i participacions singulars com
la d’Olé o, més recentment, Privalia.
El primer en obrir la porta per a una
millora en el tractament fiscal dels business
angels ha estat el Govern català,
que ha afegit en la Llei d’acompanyament
dels pressupostos per a l’any 2010
una deducció de fins a 4.000 euros en
el tram autonòmic de l’IRPF per a inversions
en els tres primers anys de vida
d’una empresa. «És important perquè
pot tenir un efecte de taca d’oli cap a
altres territoris, per exemple a Madrid
també s’està recollint una mesura similar,
i en un segon terme aconseguir
la implicació del Govern central», diu
Albert Colomer. Més lluny queden altres
mesures com les compensacions entre
plusvàlues i pèrdues, que sí que funcionen
als EUA. Com explica Xavier Arquerons:
«Aquí si et va bé pagues molt però
si ho perds tot no et compensen res».
En el fons, els business angels reclamen
que se’ls reconegui com una peça
clau en el foment de l’emprenedoria i
en la generació de nova ocupació i innovació,
dos motors indispensables per
superar la crisi econòmica. L’any 2009
haurà estat un any aturat a molts sectors
però a les xarxes de business angels
l’arribada de projectes no ha parat i, a
pesar que la crisi alenteix les operacions,
un expert inversor com Cabiedes
afirma que «a diferència del que passa
amb el capital d’inversió o el finançament
bancari, està demostrat que en
temps difícils és quan surten les millors
anyades». Part del capital que abans
mirava cap a la borsa i el sector immobiliari
es fixa ara en els emprenedors i
el que abans es veia com una opció d’alt
risc avui guanya interès. l
En profunditat 55 Bussiness angels
Avançant en la coinversió
Encara és l’excepció però, a mesura que el sector madura, les operacions de coinversió –aquelles en les quals s’associen més d’un
inversor– guanyen terreny. Anar plegats vol dir compartir inversió i risc, però també «demana una gran sintonia; és possible que
un dels socis vulgui sortir de l’empresa en dos anys i l’altre vulgui estar-s’hi més», destaca Xavier Arquerons, un dels inversors
més veterans de la xarxa de l’IESE. A la necessària conjunció d’interessos sovint s’hi suma el fre cultural i el poc costum de collaborar,
un handicap que les xarxes miren de solucionar a través del treball en xarxa. La coinversió, en aquest cas publicoprivada,
podria ser també la base de les noves eines de suport als business angels que s’estudien des de la Generalitat.