Jorge Miarnau

Bestial
Tragaluz
Komomoto
El Japonés
Les dimensions del grup
Ja penseu en internacionalitzar-vos?
T. T.: Tenim il·lusions, però no plans concrets.
Ens veiem a ciutats com Berlín,
Londres i, fins i tot, Nova York, tot i que
això seria un repte molt més gran que
els que hem assumit fins ara. Tampoc
descartem muntar per a tercers restaurants
a l’estil de Tragaluz a llocs encara
més llunyans, com a Xangai, ja que el
que realment ens diverteix és crear el
concepte; no veiem viable tenir establiments
tan lluny per la dificultat de gestionar-los
i pels recursos que suposen.
Per què heu apostat pel creixement a
través dels restaurants propis?
R. E.: Franquiciar pot significar perdre
la imatge que tenim i potser si ho haguéssim
fet en el seu moment avui no
gaudiríem de la personalitat que tenen
ara els nostres restaurants.
T. T: De fet, hem tingut diverses ofertes
per franquiciar, però ens motiva fer les
coses personalment, ja que veiem cada
restaurant com un repte i treballem més
amb el cor que des de l’estratègia. De
totes maneres, no sé si sabríem repetir
la mateixa idea una vegada i una altra.
No podem descartar aquesta possibilitat,
però ara per ara és més probable
que provem de repetir un mateix concepte
de restaurant en una altra ciutat
abans que franquiciar.
El Grupo Tragaluz va néixer l’any 1987 amb el Mordisco, un dels primers restaurants
de Barcelona amb una oferta de menjar ràpid de qualitat. Aquell primer
projecte revolucionari per l’època va posar les bases del que avui és un grup
empresarial que dóna feina a 650 persones i creix empès per la seva voluntat
de ser el primer a oferir les propostes més innovadores. L’any 2008 el grup va
facturar 40 milions d’euros procedents dels seus 15 restaurants –Tragaluz (1991),
Tragamar (1996), Agua (1997), A Contraluz (1997), El Japonés (1999), Negro
(1999), El Principal (2000), Bestial (2002), Moo (2003) Rojo (2005), Cuines de
Santa Caterina (2005), Bar Lobo (2006), La Xina (2008), Komomoto (2009) i
Bar Tomate (2009)– i de l’Hotel Omm (2003). Malgrat l’actual context de crisi
econòmica, el grup preveu haver facturat l’any 2009 entre els 38 i els 39 milions
d’euros. Un lleuger descens que es preveu compensar aquest any 2010 amb una
facturació estimada d’entre 42 i 43 milions d’euros.
Com s’ha finançat l’expansió?
T. T.: Com a norma general no tenim socis
i financem els nous projectes amb
recursos propis i amb finançament bancari.
Tot i així, ens els darrers anys hem
experimentat un creixement força ràpid
i puntualment hem hagut d’introduir algun
soci extern.
Quins projectes de futur immediat
teniu als fogons?
T. T.: Si el Bar Tomate funciona bé, tirarem
endavant l’expansió a Madrid. Primer
hem de consolidar aquest projecte
i creiem que vivim una època en la qual
cal ser prudent, però no ens tanquem a
cap bona oportunitat, malgrat que no
estem buscant nous locals.
R. E.: A Barcelona també tenim dos
locals en els quals hem de començar
a pensar què hi fem. Un és sota l’hotel
W Barcelona, on podria quallar un lloc
per menjar ràpid o tapejar. L’altre és una
casa al passatge de la Concepció, a prop
del restaurant Tragaluz i d’El Japonés,
on pensem en un restaurant on les verdures
siguin les protagonistes.
Amb tants projectes a la vista es pot
deduir que la crisi està passant de
llarg del Gupo Tragaluz.
T. T.: No l’estem notant tant com ens
pensàvem. Havíem previst que l’any
2009 vendríem un 20 % menys que l’any
2008 i no ha estat així. En alguns restaurants
hem notat un descens, mentre
que en d’altres, com el Bar Lobo o El
Japonés, que ofereixen un concepte
de cuina més econòmica, han experimentat
augments de la facturació. La
nostra obsessió era no tenir pèrdues en
cap dels restaurants i afortunadament
ho hem aconseguit.
Quina estratègia heu dut a terme per
minimitzar l’impacte de la crisi?
T. T.: Estem gestionant amb molta cura
tots els restaurants i, en especial, els
recursos humans. De totes maneres,
la crisi ha obert un procés de selecció
natural. En el sector hi havia un excés
d’oferta i la crisi està seleccionant
aquells que ho fan bé i rebutjant els
que no ho han fet tan bé.l
En profunditat 37 Tragaluz