Jorge Miarnau

com a referència econòmica i capitalitat
de la regió. La integració mediterrània
com a factor essencial per competir en
un mercat global; el sector privat com
a actor dinàmic en l’economia de la regió
i en la construcció de la Unió per la
Mediterrània (UpM); les aliances publicoprivades
per dur a terme projectes de
desenvolupament econòmic i social, i la
fonamental implicació de les dones en
l’economia van ser algunes de les conclusions
a les quals van arribar els líders
econòmics de la Mediterrània.
Les empreses i la integració
La creació d’un espai comú, la Unió
per la Mediterrània (UpM), seria «la
millor eina contra la crisi i per al desenvolupament
sostenible». Així ho
va afirmar el responsable d’Afers Econòmics
i Financers i copresident de la
UpM, Julien Aubert. El cinquè Fòrum
de Desenvolupament de Negocis de
Nord-Àfrica va posar de manifest la
necessitat de crear una gran regió
econòmica mediterrània capaç de
competir en un mercat global. Aquesta
col·laboració implica una integració
dels països del nord i del sud de la
regió, però també entre els països magribins.
A més, requereix de la participació
del sector empresarial. En aquest
sentit, els empresaris reunits al fòrum
van destacar que sense la participació
del sector privat i sense aliances estratègiques
entre les empreses del nord i
del sud de la regió aquesta integració
serà impossible. Per això, van reclamar
ser participants actius en l’elaboració
de les polítiques econòmiques de la
regió, que la UpM vegi les pimes com
una peça clau i que es creï una agència
mediterrània que canalitzi els instruments
financers i treballi per al desenvolupament
d’aquestes empreses. També
es va reclamar a les institucions econòmiques
que eliminin la burocràcia
innecessària i facilitin a les empreses
l’accés al finançament.
Aliances publicoprivades
El paper actiu de les empreses en el
creixement de la regió passa també per
la creació d’aliances publicoprivades
que permetin dur a terme projectes de
desenvolupament local que, per les seves
magnituds, no poden ser assumits
únicament pels governs locals. Aquesta
fórmula de col·laboració que a Barcelona
ha resultat un èxit per promocionar
la ciutat i projectar-la al món va ser un
exemple recurrent en els debats que
van centrar el primer Fòrum Econòmic
de les Ciutats Mediterrànies. Aquest
fòrum va reunir representants dels governs
locals de les principals ciutats de
la Mediterrània, responsables d’àrees
clau com la sanitat, el medi ambient i
el transport, i les institucions econòmiques
globals. El fòrum es va convertir
en una plataforma d’intercanvi d’experiències
entre les ciutats d’Istanbul,
Beirut, Alger, Casablanca i Ramallah,
que busquen crear la seva pròpia marca
de ciutat, capaç d’arrossegar el creixement
d’un país o d’un territori, com ho
ha fet Barcelona, que s’ha convertit en
una referència econòmica de la Mediterrània
i en capital de la regió.
El paper de les
empresàries és
essencial per
al creixement
econòmic
de la regió
De fet, la principal conclusió del
fòrum va ser el paper fonamental de
les ciutats en la construcció de la UpM,
ja que és en les ciutats on comença la
unió dels països de la Mediterrània i on
queden reflectides, com un mirall amplificador,
les seves dificultats davant
la globalització. Per això, es van exposar
els diversos models de ciutat pels
quals s’ha d’apostar en el futur i que
suposen crear ciutats del coneixement,
sostenibles, amb un urbanisme i una
mobilitat planificada, i amb cohesió
social i participació ciutadana.
No sense les dones
La implicació de les dones empresàries i
emprenedores també és essencial per al
desenvolupament econòmic de la regió.
Les participants del primer Fòrum de
Dones Emprenedores de la Mediterrània
van exposar les dificultats de la població
femenina per entrar al món econòmic,
obstacles que es donen en quasi
bé tots els països de la regió –com el
problema de conciliar la vida familiar
i laboral– i que es veuen agreujats en
particular en alguns països per raons
culturals i religioses. Un cop posades
sobre la taula les dificultats, però, les
participants es van centrar a debatre
sobre allò que poden fer per reivindicar
el seu paper en el món econòmic. Es
va concloure que cal impulsar un canvi
de mentalitat de la societat a partir
d’una educació enfocada a la igualtat
d’oportunitats que porti les dones a
formar part dels centres de decisió de
l’àmbit econòmic. Això implica també
«crear escoles de dones emprenedores
en l’àmbit local, incorporar la perspectiva
dels sexes a les escoles de negoci,
flexibilitzar els horaris, fomentar la
visibilitat de les dones en càrrecs de
responsabilitat i com a empresàries, i
impulsar-ne la participació en xarxes de
treball i la mentoria», va concloure Helena
de Felipe, presidenta d’Afaemme.
En aquest sentit, el fòrum per si mateix
va afavorir els llaços de col·laboració
entre les empresàries i emprenedores
presents i es va proposar crear una base
de dades de dones propietàries d’empreses
als països mediterranis.
Coincidint amb aquest fòrum,
la Cambra de Comerç de Barcelona i
ASCAME van anunciar la creació de l’Observatori
Dona i Empresa de la Mediterrània,
que serà una plataforma d’anàlisi
del paper de la dona en els països de
la zona amb seu a Barcelona. El seu
objectiu serà sensibilitzar la societat
i, en particular, el sector econòmic de
la necessitat d’aprofitar el talent femení
i del cost que suposa no tenir-lo en
compte. Aquesta iniciativa se suma a
l’Observatori Dona, Economia i Empresa
que la Cambra de Comerç de Barcelona
va posar en marxa l’any 2008. l
Fem Cambra 79 Setmana Líders Econòmics Mediterrània