Perfil 108 Antoni Ros Marbà
Antoni Ros Marbà L’alquimista de la partitura Antoni Ros Marbà és un dels millors directors d’orquestra del món. Ha tingut la sort de conviure amb músics de la importància d’Eduard Toldrà, Sergiu Celibidache, Jean Martinon o Herbert von Karajan. La majoria d’éssers humans consideren que l’oxigen és l’essencial per a la seva supervivència, però Ros Marbà respira un altre aire, l’ingredient químic essencial del qual és la música. Sense música no podria viure. Per això, amb 72 anys, continua al peu del canó i pensa seguir molt temps batuta en mà. Ester López · Fotos: ojoxojo Fill del barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, el mestre Ros Marbà va aconseguir superar els prejudicis del lloc i de l’època en què li va tocar viure la joventut. «Sóc fill d’una família humil i n’estic orgullós. El meu pare, que tenia un petit negoci de lampisteria, va veure clar que jo no tenia la intenció de seguir amb el negoci familiar i em va donar suport per estudiar música, en plena postguerra espanyola». Ros Marbà estarà agraït tota la vida a la professora que li ensenyava música a l’escola, de petit, i que ja va recomanar als seus pares que portessin el jove Antoni al conservatori. I evidentment, agraeix la valentia dels seus progenitors, que van ajudar-lo a embarcar-se en una aventura que no estava tan clar que permetés al noi aportar diners a casa, en un moment en què feien tanta falta. Però no va caldre massa temps perquè aquesta aposta sortís bé: «Aviat vaig començar a treballar, tocant a sales de festes, balls, funerals, casaments... Feia el que calgués per ajudar a portar alguns calerons a la família», recorda. I mai més a la vida ha deixat la música. Fins al punt que Ros Marbà s’ha convertit en un director d’orquestra de fama internacional, amb una trajectòria envejable. Ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica de RTVE, de la Ciutat de Barcelona, de l’Orquestra Nacional d’Espanya i de l’Orquestra de Càmera d’Holanda. Va dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín, convidat pel mestre Von Karajan. Ha dirigit amb èxit els títols més emblemàtics de l’òpera mundial i també ha cultivat la sarsuela. Per la seva carrera ha estat guardonat, entre d’altres, amb el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Actualment, és director titular de la Reial Filharmònica de Galícia, professor de l’Escola Superior de Música Reina Sofia de Madrid i director de l’Escola d’Alts Estudis Musicals de Galícia. Músic total Ros Marbà va tenir clar des de jove que es volia dedicar a dirigir: «Volia ser un músic total», assegura. La seva concepció de la música com quelcom d’extraordinari, que cal respectar i abordar amb la màxima veneració, la va incorporar gràcies al contacte amb dos músics que ell considera els seus referents indiscuti- bles: Eduard Toldrà i Sergiu Celibidache. «A Toldrà el vaig tractar durant quatre o cinc anys, quan jo era adolescent. Em va deixar una petjada extraordinària i després tota la meva vida l’he tingut com a font d’inspiració, perquè era un home fet a si mateix, molt culte i d’una ètica extraordinària, davant de la vida però també de la música». El segon gran referent, Celibidache, va marcar Ros Marbà en molts sentits, i no sempre van tenir una bona relació: «El vaig conèixer passats els 20 anys. Va ser un dels millors directors d’orquestra de tots els temps i un gran pensador. Sens dubte va ser un geni, completament enemic de la mediocritat. Per això mateix, i com la majoria de genis, era una persona molt difícil. Et posava uns reptes extraordinaris. Fins a un cert punt podia arribar a ser castrant perquè era molt dur, irreductible. Però si podies superar aquesta duresa, et feies més fort. Podia ser encantador, abominable, graciós o antipàtic. Ho era tot. Però era un músic molt gran. Per a mi es troba entre els tres o quatre millors directors d’orquestra de tots els temps». Concep la música com quelcom d’extraordinari, que cal respectar i abordar amb la màxima veneració Perfil 109 Antoni Ros Marbà