LqfMF

PresentacióDes de 1995, la Federació d’Associació de SOS Racisme de l’estat espanyol fa anàliside la situació del racisme i la xenofòbia a Espanya i Europa assenyalant les tipologies iespais on es manifesta: polítiques d’estrangeria i asil, ascens de la ultradreta,discriminació en el treball, accés a l’habitatge, a l’educació, abusos per part de cossospolicials o agressions racistes. Aquestes i altres qüestions s’analitzen a la dinovenaedició de l’Informe Anual.No és senzill definir amb un adjectiu el que en matèria migratòria ha suposat el 2013, unany de transició i retrocés.En alguns aspectes ha estat un any de consolidació clara de tendències que ja s’havienmarcat en anys anteriors. Una d’aquestes és el significatiu descens del númerod’immigrants; segons dades del INE, un total 547.890 persones van marxar al’estranger durant el 2013, d’aquestes 79.306 eren de nacionalitat espanyola. Encara queels experts segueixen sense posar-se d’acord respecte el número d’emigrants queabandonen el país, podem afirmar que la immigració ha estat un tema present enl’agenda política d’enguany. Pot ser que aquest descens porti a les institucions aentendre que “el tema està tranquil”, fet que denotaria una falta d’interès en lesnecessàries polítiques d’acollida que cal impulsar des de l’Administració Pública; a talld’exemple, per segon any consecutiu s’ha suspès el Fons per a la Integraciód’Immigrants.Pel que fa a l’àmbit normatiu el 2013 ha estat un any de transició amb l’aparició denous permisos de la mà de la Llei de Emprenedors, en el judicial cal parlar de retrocésamb la STC 17/2013, dictada amb quasi 10 anys de retard, en relació amb laconstitucionalitat d’algunes disposicions de la LO 14/2003 i que considera ajustat adret l’accés a les dades del padró per part de la policia.En matèria d’immigració i asil a la Unió Europea, l’any 2013 ha estat marcat, enprimera instància, pel tràgic succés del 3 d’octubre amb la mort de més de tres centespersones en el naufragi del seu vaixell davant de la costa de Lampedusa en el seuintent d’arribar a Itàlia. Aquest fet lamentable almenys ha servit per mostrar la vergonyad’Europa quan un any desprès es dóna per finalitzat el dispositiu de salvament posat enmarxa per Itàlia: que tot i haver salvat a 150.000 immigrants i refugiats en alta mar, noha pogut evitar la mort de més de 3.000 persones ofegades. Un dispositiu quesubstitueix l’Agència Frontex, mitjançant l’Operació Tritó, dirigida exclusivament per aprotegir les fronteres i “només si és necessari”, per salvar persones en risc d’ofegar-se.12