Capítol I

Soledade! I el mateix fra Jerónimo da Conceição, el seu confessor,
va declarar aquell miracle no inferior al de Carnaxide.
Afonso va partir. Era primavera, i Anglaterra, tota verda, els
seus parcs luxosos, les abundants comoditats, l’harmonia penetrant
dels seus nobles costums, aquella raça tan seriosa i tan potent, el
van encantar. Ben aviat va oblidar el seu odi als taciturns pares de
la Congregació, les hores ardents passades al cafè dels Remolars
recitant Mirabeau, i la República que havia somiat instaurar, clàssica
i voltairiana, amb un triumvirat d’Escipions i festes en honor
de l’Ens Suprem. Durant els dies de l’Abrilada era a les carreres
d’Epsom, enfilat a un cotxe de posta, amb unes nàpies postisses,
llançant hurres esgarrifosos, ben indiferent als seus germans de
maçoneria, que en aquelles hores acaçava el Senyor Infant amb una
pica pels carrerons del Bairro Alto des del seu fogós cavall d’Alter.
El seu pare va morir de sobte i ell va haver de tornar a Lisboa.
Llavors va ser quan va conèixer la senyora Maria Eduarda Runa,
filla del comte de Runa, una bella dona morena, melindrosa i una
mica malaltissa. En acabar el dol, s’hi va casar. Va tenir un fill i va
desitjar-ne un altre, i va començar tot seguit, amb belles idees de
patriarca jove, a fer obres al palauet de Bemfica, a plantar-hi arbres
al voltant, preparant sostres i ombres a l’estimada descendència
que li alegraria la vellesa.
Però no oblidava Anglaterra. I se li feia més abellidora que
aquella Lisboa miguelista que veia, agitada com una Tunis barbaresca;
aquella rude conjuració apostòlica de frares i postillons,
eixordant per tavernes i capelles; aquella plebs beata, bruta i feroç
que anava de les capelles de l’adoració perpètua a les places de toros,
que anhelava tumultuosament la vinguda del príncep que tan
bé encarnava els seus vicis i passions...
Aquell espectacle indignava Afonso da Maia, i moltes vegades,
a la pau de les vetllades, entre amics, amb el petit als genolls,
havia desfogat la indignació de la seva ànima honrada. Ja no
21