Capítol I

els nens corrien cap a ell, des de les portes de les cases, sabent-lo
acariciador i pacient. Tot allò que palpitava mereixia el seu amor,
i era d’aquells que no trepitgen un formiguer i es compadeixen de
la set d’una planta.
Vilaça solia dir que li recordava sempre el que expliquen dels
patriarques, quan se’l trobava al racó de la xemeneia, amb la seva
gastada jaqueta de vellutet, serè, rialler, amb un llibre a la mà i el
seu vell gat als peus. Aquell pesat i enorme angora, blanc amb taques
rosses, era ara (des de la mort de Tobias, el superb gos de Sant
Bernat) el fidel company d’Afonso. Havia nascut a Santa Olávia, i
l’havien batejat llavors amb el nom de Bonifácio. Després, en arribar
a l’edat de l’amor i de la caça, li havien posat el cognom més
cavalleresc de Dom Bonifácio de Calatrava, i ara, dormilec i obès,
havia accedit definitivament al rabeig de les dignitats eclesiàstiques
i era el Reverend Bonifácio...
Aquella existència no sempre havia transcorregut així: amb la
tranquil·litat àmplia i clara d’un bell riu d’estiu. L’avantpassat, amb
aquells ulls que s’omplien ara amb una llum de tendresa davant les
seves roses i que rellegia complagut, al racó del foc, el seu Guizot,
havia estat, en opinió del seu pare, durant algun temps, el més
feroç jacobí de Portugal! El furor revolucionari del pobre noi havia
consistit, però, a llegir Rousseau, Volney, Helvétius i l’Enciclopèdia;
a haver disparat alguns coets per celebrar la Constitució; a anar
amb barret de liberal i ampla corbata blava, recitant per les lògies
maçòniques odes abominables al Suprem Arquitecte de l’Univers.
Això, tanmateix, havia estat prou per indignar el seu pare. Caetano
da Maia havia estat un portuguès antic i fidel que se senyava en
sentir el nom de Robespierre i que, en la seva apatia de fidalgo beat
i aprensiu, només tenia un sentiment viu: l’horror, l’odi al jacobí, a
qui atribuïa tots els mals, els de la pàtria i els seus, des de la pèrdua
de les colònies fins als seus atacs de gota. Per extirpar de la nació el
jacobí havia donat ell el seu amor a l’infant Dom Miguel, messies
19