Capítol I

ara corria naturalment per Alemanya amb la companyia eqüestre.
Afonso da Maia, enutjat, va remetre aquella carta a Vilaça,
sense comentaris. I l’honrat administrador va respondre: «Vostra
Excel·lència té raó, és atroç; i és preferible suposar que tots han
mort i no gastar més cera en tan roïns difunts...» I després, en un
postscriptum, agregava: «Sembla cert que ha d’inaugurar-se en breu
el ferrocarril fins a Porto. En aquest cas, i amb el permís de Vostra
Excel·lència, hi aniré amb el meu fill a demanar-li hospitalitat per
uns dies.»
Aquesta carta es va rebre a Santa Olávia un diumenge, durant
el dinar. Afonso va llegir en veu alta la postdata. Tots es van alegrar,
amb l’esperança de veure aviat el bon Vilaça a la finca, i fins i tot es
va parlar d’organitzar un gran pícnic campestre riu amunt.
Però el dimecres a la nit va arribar un telegrama de Manuel
Vilaça anunciant que el seu pare... havia mort aquell matí, d’una
apoplexia. Dos dies després es van rebre més extensos i tristos
detalls. Havia estat després de l’esmorzar quan, de sobte, Vilaça
havia sentit ofecs i marejos; encara havia tingut forces per anar a
l’habitació i respirar una mica d’èter; però en tornar a la sala trontollava,
queixant-se de veure-ho tot groc, fins que es va desplomar
de cara a terra, com un farcell, sobre el canapè. El seu pensament,
que s’extingia per sempre, encara en aquell moment es va preocupar
de la casa que feia trenta anys administrava: va balbucejar, respecte
a una venda de suro, certes recomanacions que el seu fill no
havia aconseguit ja entendre, va exhalar després un gran ai! i només
va tornar a obrir els ulls per murmurar amb l’últim alè aquestes
últimes paraules: «Records al patró!»
Afonso da Maia es va sentir profundament afectat, i a Santa
Olávia, fins i tot entre els criats, la mort de Vilaça va ser com un
duel familiar. Una d’aquelles tardes el vell, molt malenconiós, era
a la biblioteca amb un periòdic oblidat a les mans i els ulls tancats,
quan Carlos, que gargotejava cares en un paper, es va acostar a
94