Capítol I

gerros de Quimper i dos llargs bancs antics que Carlos havia fet
portar d’Espanya, tallats en fusta i solemnes com cors de catedral.
Dalt, al vestíbul, folrat com una tenda de teles d’Orient, tota remor
de passos s’extingia: estava guarnit amb divans coberts de tapisseria
persa, amples plates morisques amb reflexos metàl·lics de coure,
una harmonia de tons severs en què ressaltava, sobre la blancor
immaculada del marbre, una figura de doneta fredolica, esgarrifada,
rient mentre fica un peuet dins de l’aigua. D’allà en partia
un corredor ampli, adornat amb les peces més riques de Bemfica,
arques gòtiques, gerros de l’Índia i antics quadres devots. Els millors
salons del Ramalhete donaven a aquella galeria. Al saló noble,
rares vegades usat, tot amb brocats de vellut del color de la molsa
a la tardor, hi havia una bella tela de Constable, el retrat de la sogra
d’Afonso, la comtessa de Runa, amb tricorn de plomes i vestit
escarlata de caçadora anglesa, sobre un fons de paisatge boirós. Al
costat, una sala més petita, on es feia música, tenia un aire molt
segle XVIII, amb els seus mobles florejats en or i les seves sedes de
ramatges brillants: dos tapissos gobelins, pàl·lids, de tons cendrosos,
cobrien les parets de pastors i d’arbredes.
Al davant hi havia la sala de billar, folrada amb un cuir modern,
que havia portat Jones Bule, on, entre el desordre d’uns brancatges
de color verd ampolla, hi voletejaven cigonyes platejades. Al
costat es trobava el fumoir, el saló més còmode del Ramalhete: les
otomanes hi tenien la blana amplitud de llits, i el càlid confort una
mica ombrívol de les teles escarlates i negres es veia animat pels
colors vius de velles faiances holandeses.
Al fons de la galeria hi havia el despatx d’Afonso, revestit de
domassos vermells com una vella cambra de prelat. La massissa
taula de fusta de palissandre negre, els prestatges baixos de roure
llavorat, el luxe solemne de les enquadernacions, tot tenia una faisó
austera de pau estudiosa, realçada, a més, per un quadre atribuït a
Rubens, antiga relíquia de la casa; un Crist a la creu, que perfilava
15