Capítol I

polzada de rapè entre els dits, l’experta senyora, en veu baixa,
perquè Afonso no la sentís des de dins, es va desfogar. El senyor
Vilaça no sabia, naturalment, que aquella educació que donaven a
Carlinhos no havia estat mai aprovada pels amics de la casa. Ja la
presència de Brown, un heretge, un protestant, com a preceptor,
a la família dels Maia, havia causat disgust a Resende. Sobretot
quan el senyor Afonso tenia aquell sant de mossèn Custódio, tan
estimat, un home de tant de saber... No ensenyaria al noi habilitats
d’acròbata, però li hagués donat una educació de fidalgo i preparat
perquè fes bona figura a Coïmbra... En aquell moment el capellà,
recelant un corrent d’aire, es va aixecar de la taula de joc a fer córrer
el cortinatge, i llavors, com que el senyor Afonso ja no podia
sentir,la senyora Ana va aixecar la veu:
—I miri que Custódio es va endur un disgust, senyor Vilaça.
Perquè el pobre Carlinhos no sap ni una paraula de doctrina... Li
explicaré el que va succeir amb la Macedo.
Vilaça ja coneixia la història.
—Ah! Ho sap ja? Te’n recordes, vescomtessa? Amb la Macedo,
allò de l’acte de contrició...
La vescomtessa va sospirar, dirigint una mirada muda al cel a
través del sostre.
—Horrorós! —va prosseguirla senyora Ana—. La pobra dona
va arribar a la nostra casa sufocada... I a mi em va impressionar.
Fins i tot vaig somiar amb allò tres nits seguides...
Va callar un moment. Vilaça, torbat, cohibit, feia voltar la
seva caixa de rapè entre els dits, amb els ulls fixos a la catifa. Va passar
una altra llangor de somnolència per la sala,la senyora Eugénia,
amb les parpelles pesants, feia de tant en tant una mica de ganxet,
i la xicota de Carlos, estesa a un cantó del sofà, dormia ja, amb la
boqueta oberta i els seus bonics cabells caient-li sobre el coll. La
senyora Ana, després de badallar lleugerament, va tornar al seu
tema:
84