Capítol I

ucòlic, fent malenconiós aquell fons de jardí assolellat, amb la
seva ploradissa de nàiada domèstica, rajant gota a gota dins la pica
de marbre.
El que havia desconsolat, en un principi, Afonso, havia estat
la vista de la terrassa des d’on antany es veia el mar. Les cases edificades
al voltant en els darrers anys, havien cobert aquell horitzó
esplèndid. Ara, una estreta faixa d’aigua i muntanya que s’albirava
entre dos edificis de cinc pisos, separats pel tall d’un carrer, formava
tot el paisatge frontaler del Ramalhete. Però Afonso va acabar
per descobrir-hi un encant íntim. Era com una marina, emmarcada
en carreus blancs suspesos del cel blau davant de la terrassa,
mostrant en les seves varietats infinites de color i de llum episodis
fugaços d’una assossegada vida de riu: de vegades una vela de
vaixell de Trafaria fugint airosament de bolina; d’altres, una galera
amb tot el velam desplegat, entrant a favor de la brisa, vagarosa, en
el crepuscle rogenc, i també, la malenconia d’un paquebot, baixant
cap al mar, tancat, preparat per a resistir la maror, entrevist un
moment i desapareixent tot seguit, com devorat per la mar incerta;
o també, alguns dies, en el polsim d’or de les sestes silencioses, el
negre embalum d’un cuirassat anglès... I sempre, al fons, el tros de
muntanya verda i negra, amb un molí immòbil al damunt, i dues
cases blanques a la vora de l’aigua, plenes d’expressió, adés rutilants
i llençant raigs des dels seus vidres encesos en brases, adés prenent
cap al tard un aspecte pensívol, tenyides pels tendres tons rosats
del ponent, semblants a un rubor humà, i d’una tristesa esgarrifada
els dies de pluja, tan soles, tan blanques, com nues, sota el temps
desavinent.
La terrassa comunicava per tres portes vidrieres amb el despatx,
i va ser en aquella bella cambra de prelat on Afonso es va acostumar
a passar els dies al racó acollidor que el nét li havia preparat afectuosament,
al costat de la xemeneia. La seva llarga estada a Anglaterra
li havia comunicat l’amor a les dolces estones de repòs al costat de
17