Capítol I

nombrosa, sense branques col·laterals ni parentela, i reduïda ara
a dos barons: l’amo de la casa, Afonso da Maia, ja vell, gairebé un
avantpassat, amb més edat que el segle, i el seu nét Carlos, que
estudiava medicina a Coïmbra. Quan Afonso es va retirar definitivament
a Santa Olávia la renda de la casa passava ja dels cinquanta
mil cruzados; però des de llavors s’havien acumulat els estalvis de
vint anys de viure al camp; s’hi havia sumat també l’herència d’un
últim parent, Sebastião da Maia, que des de 1830 havia viscut a
Nàpols, sol, dedicat a la numismàtica. L’administrador podia certament
somriure tranquil quan parlava dels Maia i de la seva llesca
de pa.
La venda de la Tojeira va ser, en realitat, aconsellada per Vilaça;
però ell mai no va aprovar que Afonso es desfés de Bemfica per
l’única raó que aquelles parets havien presenciat tants de disgustos
domèstics. Això, com deia Vilaça, succeïa amb totes les parets. El
resultat havia estat que els Maia, amb el Ramalhete inhabitable, no
tenien ara casa a Lisboa, i si a Afonso en aquella època li agradava
l’assossec de Santa Olávia, el seu nét, jove de bon gust i amic dels
luxes, que passava les vacances a París i a Londres, no voldria, després
d’acabats els estudis, anar a sepultar-se entre els penyals del
Douro. Així, doncs, mesos abans que el nét abandonés Coïmbra,
Afonso havia sorprès Vilaça en anunciar-li que havia decidit anarse’n
a viure al Ramalhete! L’administrador va redactar de seguit un
informe enumerant els inconvenients del casalot: el més important
era que necessités tantes obres i tantes despeses; a més, la falta de
jardí havia de ser molt sensible per a qui sortia de les arbredes de
Santa Olávia, i, finalment, al·ludia fins i tot a una llegenda segons
la qual les parets del Ramalhete havien estat sempre funestes
als Maia, «tot i que (afegia ell, amb una frase meditada) fins i tot
m’avergonyeix esmentar semblants frivolitats en aquest segle de
Voltaire i Guizot i altres filòsofs liberals...»
Afonso va riure molt amb la frase i va contestar que aquelles
13