Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

A Barcelona, recordo que als 70, per allà al carrer Robadors, les dones estaven
assegudes al carrer ensenyant totes les cames i jo els hi ficava la mà entre les
cuixes. Elles deien: toca, toca. I després deia que no pujava i elles
s'emprenyaven. A Girona mai no hi va haver res d'això. Elles sempre estaven a
dintre. Les que estaven a fora eren les mestresses o algunes putes
drogoaddictes que no les deixaven entrar. Tot i que de drogoaddictes també n'hi
havia moltes a dins. Les begudes dels bars no eren cares perquè els diners es
guanyaven amb les prostitutes. No era com al top-less de Roses, on et fotien
500 peles per una Coca-Cola.
Al final de la vida del barri, les joves eren gairebé totes drogoaddictes i les
grans eren mig jubilades. A més, les veteranes ho feien molt malament perquè
passaven de tot. De vegades pujaves amb una dona d'aquestes i no es
despullava tota, només es treia la part de baix. I li deies, escolta. I ella et deia,
vinga, vinga. Com que tenien el pit caigut, ja no te'l volien ensenyar. Llavors, un
altre dia ja et guardaves prou d'anar amb aquestes dones.
Un dia em vaig trobar una noia molt jove que era drogaadicta. Li vaig proposar
un tracte. Li vaig dir: avui pugem i no et pago, però demà et pago el doble i no
ho fem. Ho va acceptar, però després el macarra li va donar un piló d'hòsties
perquè no va cobrar aquell dia. Hi havia forces macarres. El macarra de la
drogoaddicta és el camell. Totes depenien del seu camell i no podien marxar. Si
anaven a Barcelona potser els posaven més droga del compte i la palmaven.
Sabies les que eren drogoaddictes perquè quan anaves amb elles, les velles
s'emprenyaven i t'ho deien: per què te'n vas amb aquesta si és drogoaddicta!
Jo anava a tots els bars. N'hi havia alguns que sempre tenien noies noves i
innocents. A mi m'agradava perquè podies fer l'amor amb una noia que no
sabia res. Eren novates. A vegades els havies d'ensenyar el que havien de fer. I
això no és el mateix que fer-ho amb una que ja n'està tipa. A mi m'anaven més
bé les persones més grasses, les que tenien problemes per trobar clients.
T'atenien més bé aquelles que no pas les guapes. Jo entrava al bar i
demanava: quina és la que es deixa fer petons? I et deien: què cony haig de fer
petons, jo! I alguna vegada, la grassa, et deia: jo em deixo fer petons. La
majoria no es deixaven. Volien fer l'acte sexual ràpid. En un minut. A vegades
n'hi havia que et despullaven, et pujaven a sobre i pum, acabaven sense ni
tocar el llit.