Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

prolongaban hacia arriba, con algo de diabólico. A veces se curvaban hacia
abajo, con cansancio. De repente había una que acertaba con el arco exacto y
cobraba aspecto de mujer hermosa, normal.” La novel·la descriu una rutina del
barri en la qual, al capvespre, soldats i molts obrers es dirigien cap a les cases
de barrets.
Als antípodes del seminarista César cal situar el seu promiscu i impetuós
germà Ignacio, que s'embolica amb una jove prostituta: “una muchacha de
dieciocho años, a la que llamaban Canela, la discípula predilecta de la
Andaluza, la gran adquisición de la patrona cara al invierno...” La preciosa i
desitjada prostituta, espavilada i desacomplexada, s’allita amb representants de
tots els estaments de la ciutat, circumstància que li permet tenir una visió
privilegiada dels principals esdeveniments i conèixer interioritats i xafarderies
de tothom. Però Ignacio pagarà molt cares les seves freqüents visites al
prostíbul de “la andaluza”: “El terror de Ignacio al descubrir la mancha de pus
en la sábana fue tal que creyó que estaba perdido. ¡Enfermedad venérea! La
imagen de Canela se le clavó en la mente como un impacto.” La vergonya i el
penediment són els primers sentiments que experimenta Ignacio. “Prometió mil
cosas a la vez, subir a pie en penitencia, a la cercana ermita de los Ángeles”.
Tot i que el malalt intenta amagar el contagi a la família, la intensitat de les
punxades, la febre en augment, l’absoluta impossibilitat de caminar i la taca
acusadora als llençols l’obliguen a confessar al seu pare la vergonyosa
malaltia. Mentre Ignacio roman allitat a casa convalescent, amb visites diàries
del metge, aconsegueix, després de fer-se pregar més d’una setmana, el perdó
del seu pare, un model de rectitud i dignitat. Tot el dramàtic episodi de la
malaltia venèria transcorre sense que la seva germana s’assabenti de la
malaltia: “Y en medio de todo aquello, Pilar continuaba reguntándose qué
pecado había cometido su hermano”.
Años de penitencia, Carlos Barral, Alianza Editorial, Madrid, 1975
L'editor i escriptor Carlos Barral (Barcelona, 1928-1989), habitual freqüentador
de prostíbuls, va fer el servei militar a Girona l'any 1950, uns anys abans de ferse
càrrec de la direcció de l'editorial familiar Seix-Barral. Al seu llibre de
memòries Años de penitencia, recorda amb poca estimació la seva estada
forçada a Girona: “La ciudad, piensa uno leyendo a Plá (sic), debe tener