Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

per tal que els clients que volien sortir d'incògnit ho poguessin fer a través d'una
escala lateral molt més discreta i sense el perill de creuar-se amb cap conegut
que volgués entrar al bordell. El testimoni d'una antiga prostituta que havia
conegut algunes noies d'El Racó permet apuntar un tracte molt vexatori a les
prostitutes per part dels propietaris d'aquest establiment: “La mestressa els hi
fotia la meitat dels calés i no les deixaven sortir mai”.
Josep Pla fa aparèixer una prostituta del Racó en un dels seus versos
“escandalosament prosaics i lliures”, on també sembla confirmar que el preu de
les meuques d'aquest prostíbul va donar origen a la dita segons la qual Girona
era una ciutat “de putes a tres pessetes”.
“Després del notari passava
la puteta del Racó
amb unes mitges pornogràfiques
i un gran taló
a les sabates de doré,
que era un color fictici i il·lusori
com la senyoreta mateixa.
Pobra i desgraciada senyoreta!
Però, per tres pessetes,
què es podia demanar més?”
El periodista Emili Casademont descriu en aquest termes l'emplaçament del
famós bordell: “El Racó es trobava situat al carrer de Sacs-i-mort (denominació,
per cert, bastant lúgubre), no gaire lluny del final del carrer de la Força, prop
dels Banys Àrabs i allà on avui comença el Passeig Arqueològic. Algú ha
arribat a assegurar que ja existia en temps dels francesos...”. Tot sembla indicar
que la denominació del carrer del Racó no té relació ni amb els sacs ni amb els
morts, sinó que obeeix a un arbre que hi havia a l'indret, un sicòmor. Aquest
nom podia haver derivat a Sacsimort. Fages de Climent també va advertir, en
vers, dels perills de les noies acabades d'arribar a l'establiment: “Quan al Racó
hi ha palla nova, cal nedar i guardar la roba”.
Les “rifes” del Salón Rosa
Encara queden testimonis que recorden les celebrades “rifes” de prostitutes del
Salón Rosa, un altre dels establiments històrics de Girona que es va mantenir