Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

Jurats de Girona i al Notari de la ciutat, Pere Galí. Sembla evident que aquest
intent d'allunyar els prostíbuls dels llocs sagrats no va reeixir, possiblement
perquè al barri vell de Girona resultava molt difícil, per no dir impossible,
apartar-se d'esglésies i convents. L'historiador Santiago Sobrequés esmenta un
convent, el del Mercadal de Girona, que fins i tot sembla que s'havia convertit
en un “bon lloch”: “Un gran nombre de convents no eren més que llocs de bona
vida i aldarull; certs convents femenins havien caigut tan baix que si no eren
autèntics lupanars els hi faltava molt poc per ser-ho. El 1462, durant el setge de
la Força gironina, la Generalitat va dirigir una reprimenda al generalíssim de les
hosts assetjadores, comte de Pallars, perquè tolerava que els seus oficials
oblidessin les seves obligacions militars “passant les nits divertint-se en el
convent de Santa Clara extramurs” i en 1478 el sever Bisbe Margarit va haver
de demanar auxili a les autoritats reials i municipals gironines per expulsar
“manu militari” a les monges del referit convent, excepte a l'abadessa, única
persona digna entre aquelles “fembres d'abominació” que la tenien aterrida i
pràcticament segrestada”.
La reglamentació amb “cartilla”
Fem un salt en la història per plantar-nos a principis de segle XIX. El paratge
era encara “poc respectable”, en paraules de l'escriptor Josep Pla. L'autor de
Girona, un llibre de records assegura que era freqüentat per vagabunds,
gitanos, captaires i prostitutes de mal aspecte. Explica que “la gitaneria hi
esquilava el bestiar”, hi havia barbers que afaitaven al sol i gent que rentava la
roba en aigües tèrboles.
El 1907, només uns quants anys abans d'aquesta depriment imatge literària de
Pla, apareix una polèmica al diari gironí La Lucha que ofereix força dades sobre
la situació legal i les condicions de les prostitutes gironines. Tot plegat comença
quan el diari denuncia en un breu que en un dels locals de prostitució de Girona
hi treballa una noia menor d'edat. La consegüent polèmica amb el Govern Civil
acaba amb el director del mitjà anant a declarar als tribunals per aportar les
dades de la denúncia. Pocs dies després de publicar el breu sobre la menor
prostituta, apareix al diari la següent notícia: “No debía estar del todo
desprovista de fundamento la noticia que se nos hizo respecto a una menor de
edad de nacionalidad francesa que ejercía de prostituta en una casa de esta